Que els homes són més susceptibles que les dones a desenvolupar càncer és una realitat avalada estadísticament per nombroses investigacions. El motiu d’aquesta diferència, però, ha estat objecte recurrent de nombroses suposicions i recerques, fins que un equip de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha identificat un dels principals mecanismes biològics que provoquen aquesta diferència en la incidència entre sexes.
Es tracta de la pèrdua de funció de certs gens del cromosoma sexual Y, present únicament en els homes. L’estudi, publicat en el Journal of the National Cancer Institute, s’ha dut a terme en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat d’Adelaide i el Centre Genòmic d’Estònia.
“Estudis recents havien demostrat que, en envellir, les cèl·lules d’alguns homes tendeixen a perdre per complet el cromosoma Y, que és fonamental per a la diferenciació sexual del fetus”, comenta Juan Ramón González, coordinador de l’estudi i cap del grup de bioinformàtica en epidemiologia genètica d’ISGlobal. “Malgrat que la pèrdua del cromosoma Y havia estat prèviament associada amb una incidència major en càncer, les causes d’aquesta relació no es coneixien”.
Aquests sis gens del cromosoma Y estan implicats en la regulació del cicle cel·lular, un procés que, quan falla, pot donar lloc al desenvolupament de tumors. “Curiosament són gens que tenen una còpia similar en el cromosoma X”, explica Alejandro Cáceres, primer autor de l’estudi. “Si a més la còpia del cromosoma X muta en les mateixes cèl·lules –el que s’ha demostrat que passa–, la possible protecció biològica d’aquests gens contra el càncer es perd completament.”
Escatir les diferències biològiques entre homes i dones en càncer és crucial per desenvolupar línies de tractament i prevenció personalitzades. “Els homes no sols pateixen més de càncer que les dones, sinó que a més tenen un pronòstic pitjor”, comenta González. Això, en part, explica la seva menor esperança de vida.
Segons destaquen els autors, la supressió del cromosoma Y es pot donar sigui per la pèrdua de funció del cromosoma, la qual cosa explicaria estudis previs, o per altres mecanismes epigenètics d’inactivació química de les mateixes regions.