ES
Inici > Tipus de càncer >
Càncer de còlon i recte
El còlon i el recte formen part del sistema digestiu on s’absorbeixen els nutrients i l’aigua dels aliments que són ingerits i serveixen de contenidor per als aliments de rebuig. El càncer de còlon i recte comença a la mucosa del còlon (la part més llarga de l’intestí gros, entre el cec i el recte) i pot afectar més o totes les capes de la paret del budell.
Quan el càncer colorectal es dissemina més enllà de la mucosa on s’ha originat, es poden trobar cèl·lules malignes en els ganglis limfàtics propers o bé metàstasi en altres òrgans. Habitualment, el primer òrgan afectat és el fetge.
El càncer de còlon i recte és de més incidència si sumem els casos d’home i dones. Les projeccions del 2017 inclouen 6.201 casos anuals a Catalunya. Des de 1994, la incidència d’aquest tumor s’incrementa anualment un 1,3% en els homes i un 0,5% en les dones a Catalunya. La mortalitat se situa en 2.659 defuncions anuals, essent la supervivència relativa del 56% en homes i del 61% en dones als 5 anys.
Factors de risc
Els factors de risc del càncer de còlon i recte són:
- L’edat (tenir més de 50 anys)
- Tenir adenomes (pòlips) colorectals
- Antecedents familiars de càncer colorectal
- Alteracions genètiques (malalties hereditàries com la poliposi colònica familiar o la síndrome de Lynch)
- Patir una malaltia inflamatòria crònica (colitis ulcerosa o malaltia de Crohn)
- Haver patit prèviament càncer colorectal
- Dieta abundant en greixos, carn vermella i processada i pobre en verdures i fibra
- Sedentarisme i sobrepès
- Fumar
La síndrome de còlon irritable no predisposa a tenir càncer de còlon i recte.
Detecció precoç
Participar en les campanyes de diagnòstic precoç és fonamental per detectar un cas de càncer colorectal en un estadi primerenc. La prova, senzilla i que es pot realitzar a casa, permet trobar restes de sang a la femta. En cas que n’apareguin, una colonoscòpia posterior determinarà si es tracta d’una alteració benigna o d’un càncer.
A Catalunya, la prova de cribratge d’aquest tipus de càncer està recomanada cada dos anys a persones d’entre 50 i 69 anys.
La detecció precoç, a més, pot detectar pòlips, els quals són alteracions benignes de l’interior del budell, però que en el decurs del temps, podrien tornar-se malignes. La seva detecció i extirpació evita aquesta possible progressió.
Símptomes
El càncer de còlon i recte no sol presentar símptomes en les fases inicials. Els símptomes que s’han de consultar amb el metge són:
- Canvi en els hàbits intestinals
- Diarrea, estrenyiment o sensació que l’evacuació no és total
- Sang a la femta, fosca o vermella
- Matèria fecal de menor quantitat o més líquida de l’habitual
- Molèsties a l’abdomen, com ara dolor, inflamació, presència de gasos, sensació de sacietat i còlics
- Pèrdua de pes sense motiu aparent
- Fatiga o cansament persistent
- Anèmia (baix nivell de glòbuls vermells) per pèrdua de ferro sense causa aparent
Diagnòstic
El mètode per diagnosticar aquests tumors és la colonoscòpia, és a dir, la inspecció del budell gruixut (el còlon) mitjançant un tub flexible amb unes càmeres que s’introdueixen per l’anus. La prova es fa amb anestèsia i amb una preparació prèvia amb laxants i ènemes.Altres proves complementàries són:
- Tacte rectal
- Sigmoidoscòpia
- Ènema de bari de doble contrast
- Biòpsia
- Analítica de sang
- TAC o TC
- Radiografia de tòrax
- Tomografia per Emissió de Positrons
Tractament
Els tumors en estadis primerencs i els pòlips benignes que poden esdevenir càncer en el futur es poden extreure durant la colonoscòpia i també mitjançant una laparoscòpia (realització de 3 o 4 petites incisions a l’abdomen per extirpar els tumors i, si cal, els ganglis limfàtics). Per altres tumors, es practica una cirurgia que pot ser:
- Cirurgia oberta: mitjançant un tall a l’abdomen s’extreu el tumor, un part de teixit sa i ganglis limfàtics. Després, s’haurà de connectar les parts sanes per mantenir la continuïtat del budell gruixut fins a l’anus.
- Estoma: si la connexió no és possible, s’ha de practicar una colostomia, consistent en empalmar el tros final de budell a un orifici (estoma) practicat a la pell abdominal. Les fems es dipositaran en una bossa adherida a la pell de l’abdomen.
S’ha de tenir molt en compte els efectes secundaris de la cirurgia, sobretot si s’ha realitzat un estoma o colostomia, extremant les mesures d’higiene.
Altres tractaments, que seran necessàries depenent del tumor i estadiatge de la malaltia, són:
- Quimioteràpia (pre i/o post cirurgia)
- Radioteràpia
- Teràpies biològiques