ES
Cada any, el 22 se setembre es commemora el Dia Mundial de la Leucèmia Mieloide Crònica, jornada per conscienciar la població sobre aquesta malaltia de la sang. La data va ser escollida per la seva relació amb la malaltia, ja que són els cromosomes 22 i 9 els que produeixen l’alteració de les cèl·lules mares que es troben en la medul·la òssia.
La leucèmia mieloide crònica (LMC) representa entorn del 20% de les leucèmies que es detecten i la seva incidència és d’1 cas per cada 100.000 habitants. L’edat mitjana d’aparició és de 56 anys i rares vegades es dona en nens, encara que pot aparèixer en qualsevol perfil d’edat. Pertany a un grup de malalties denominades neoplàsies mieloproliferatives cròniques, la característica comuna de les quals és la d’una evolució lenta. En general, el diagnòstic té lloc en una fase asimptomàtica i poc agressiva denominada fase crònica.
Fins a l’arribada dels fàrmacs actuals, l’evolució natural de la malaltia era la de romandre en aquesta fase crònica un període de temps aproximat de 3 a 5 anys, evolucionant posteriorment a una fase accelerada i posteriorment a una fase blàstica. La presència d’aquestes fases accelerades o blàstiques es consideren com les fases més avançades de la malaltia, sent molt similars a una leucèmia aguda, i per tant amb molt mal pronòstic. Afortunadament, gràcies als tractaments disponibles, la probabilitat de progressió és menor del 10%.
El pronòstic de la LMC ha suposat un canvi radical en els últims anys. Després de l’arribada dels inhibidors de la tirosin cinasa (ITC), fàrmacs orals amb molt bon perfil de toxicitat, la LMC ha passat d’una esperança de vida de tan sols 5 anys en pacients no candidats a trasplantament de medul·la òssia, a una esperança de vida semblant a la de la població general en aquells pacients diagnosticats en una fase crònica (que constitueixen una àmplia majoria dels pacients amb LMC). Així, avui dia, la supervivència global de la malaltia se situa entorn del 90%, sent la majoria de les morts no relacionades amb la malaltia.
Embaràs i la leucèmia mieloide crònica
Atès l’excel·lent pronòstic de la malaltia i que aproximadament el 20% dels casos diagnosticats a LMC ho farà en menors de 40 anys, el desig d’un embaràs es planteja de forma freqüent en aquesta malaltia.
Segons la fitxa tècnica dels ITC, es desconeix el seu efecte teratogènic (risc de malformacions), i es recomana evitar-durant l’embaràs i abans de la gestació. No obstant això, cada vegada és més gran l’experiència que avala la possibilitat de tractament amb ITC en el cas d’homes sense veure relacionat amb aquests efectes teratogènics.
Actualment, hi ha suficient evidència de pacients amb LMC en què s’ha dut a terme un embaràs amb normalitat després d’un adequat maneig de la malaltia.
Font: Fundació Josep Carreras