La detecció d’aquests marcadors pot portar al descobriment de subtipus de càncer, el que al seu torn podria ser útil per dissenyar tractaments específics per a cada cas, assenyala l’equip, dirigit per Robert Bristow, de la Universitat d’Ontario (Canadà).
Bristow i els seus col·legues van estudiar dues-centes seqüenciacions de genomes complets de tumors de càncer de pròstata “no indolents localitzats”, indica el L’estudi.
L’anàlisi va revelar diferències en els perfils de mutació entre el càncer de pròstata localitzat de risc intermedi i el càncer de pròstata avançat i metastàtic.
“Aquestes diferències poden proporcionar la base per seleccionar la línia apropiada de tractament en diferents casos”, apunten els investigadors, que subratllen, no obstant, que es necessitaran estudis addicionals.
Mutacions causants del càncer de mama
En una altra investigació dirigida també per Bristow, els experts van analitzar els factors determinants de l’agressivitat en un tipus de càncer de pròstata definit per mutacions del gen BRCA2 (que sol relacionar-se amb el càncer de mama).
En analitzar el genoma dels tumors de catorze pacients amb càncer de pròstata BRCA-2 mutant, van trobar alteracions en uns gens que en estudis previs havien estat associats amb la metàstasi.
Els investigadors creuen que aquestes alteracions poden estar associades a una major agressivitat dels tumors.
Els autors afirmen que les seves troballes demostren la base genètica de la naturalesa agressiva del càncer de pròstata BCRA2-mutant i, en conseqüència, recomanarien tractaments inicials més forts.
El càncer de pròstata és un dels més comuns entre els homes i al voltant d’un 30% dels pacients diagnosticats tendeix a patir una recaiguda després del tractament.