Validen una teràpia que supera un mecanisme de resistència a la quimioteràpia en càncer de còlon i recte

Un equip multidisciplinari format per investigadors mèdics i científics de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM-Hospital del Mar) i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), ha liderat un estudi, que s’acaba de publicar al Journal of Medicinal Chemistry, en el qual es proposa un abordatge terapèutic per evitar que es generi resistència a la quimioteràpia amb oxaliplatí, un dels tractaments estàndard en el càncer de còlon i recte.

El treball, que també ha comptat amb la participació de metges i metgesses dels serveis d’Anatomia Patològica i d’Oncologia Mèdica de l’Hospital del Mar, així com d’investigadors de la Universitat d’Oviedo i del CIBER del Càncer (CIBERONC), és un pas més cap a la personalització de l’abordatge terapèutic del càncer.

Equip_Alex_Calon_2_web

Aquest grup d’investigadors ja havia comprovat, en un treball publicat a Nature Communications, com aquest tipus de quimioteràpia s’acumula a les cèl·lules sanes que rodegen el tumor, els fibroblasts. Aquest fet provoca que s’activin una sèrie de gens vinculats a una mala resposta al tractament i a la progressió tumoral, fet que estimula l’entorn tumoral i ajuda a les cèl·lules tumorals que han sobreviscut a la quimioteràpia a proliferar de nou. Per evitar-ho, els autors del nou estudi proposen afegir un pèptid específic (cell-penetrating peptide, en anglès) a l’oxaliplatí.

“La conversió d’un tractament sistèmic, que afecta els òrgans sans i al microambient tumoral, afegint-hi aquest pèptid, ens permet transformar-lo en quelcom més específic, una teràpia dirigida, acostant-nos així a la medicina personalitzada”, apunta el Dr. Alexandre Calon, investigador de l’IMIM-Hospital del Mar i que ha coliderat el treball. Les conclusions es basen en l’anàlisi de mostres de tumors de prop de 200 pacients amb càncer de còlon i recte. Així mateix, s’han analitzat mostres de tumors de ratolins i de pacients tractats ex vivo per comprovar que afegir un determinat pèptid a l’oxaliplatí, disminuïa els efectes adversos d’aquesta quimioteràpia a les cèl·lules normals del tumor fet pel qual
podria reduir la resistència a aquest tractament.

Els resultats indiquen que l’acumulació de platí al microentorn dels tumors dels ratolins tractats
amb aquest nou abordatge cau de forma dràstica i és fins a 3,5 vegades més baixa. “Hem vist que la càrrega de quimioteràpia es redueix en els fibroblasts, tractats amb el nou compost respecte als tractats amb oxaliplatí, el que redueix la possibilitat d’induir resistència al tractament a les cèl·lules tumorals”, explica el Dr. Calon. D’aqui la importància de tenir en compte que “el càncer no és només les cèl·lules tumorals, sinó també un microambient compost pels vasos sanguinis, els fibroblasts i cèl·lules del sistema immunitari, que estan allà per estructurar el tumor”.

Els investigadors també van identificar que el nou fàrmac no només s’acumulava menys a l’entorn del tumor dels ratolins, sinó també als òrgans que normalment es veuen més afectats per la quimioteràpia, com són el mateix còlon, els ronyons i el fetge. En aquest sentit, la Dra. Jenniffer Linares, investigadora del mateix grup i primera autora de l’estudi, explica que “el tractament clàssic té una sèrie d’efectes secundaris en el pacient, que pensem que podrien reduir-se amb el nou fàrmac, en acumular-se menys platí als teixits sans”.

“Aquest estudi és un primer pas essencial per a un futur desenvolupament en la clínica de tractaments que permetin menys efectes secundaris i major eficàcia en pacients amb càncer de còlon i recte, tenint en compte que les cèl·lules normals que formen part dels tumors juguen un paper clau en l’eficàcia dels tractaments”, explica la Dra. Clara Montagut, cap de secció de tumors gastrointestinals de l’Hospital del Mar i investigadora del CIBERONC.

Aquests descobriments porten el Dr. Daniele Lo Re, que ha coliderat l’estudi, a apuntar que “modificant químicament l’estructura de l’oxaliplatí podem modular la seva activitat al microambient tumoral sense perdre eficàcia. A partir d’aquí, podem pensar a integrar aquesta aproximació als processos de descobriment de noves drogues, utilitzant els models cel·lulars adequats que permetin validar un nombre més gran de potencials nous fàrmacs tant al tumor com al seu microambient”.

El treball ha comptat amb el suport de l’Instituto de Salud Carlos III i de l’Associació Contra el
Càncer.