La Sílvia i la Francina són dues de les 4.000 persones voluntàries en l’àmbit oncològic a Catalunya.
“Feia dos anys que no anava a la perruqueria”. La Sílvia va quedar astorada quan la mare del nen malalt que aquell dia acompanyava li va confessar que havia aprofitat el moment que ella era a casa amb el seu fill per fer una cosa tan quotidiana com aquella. “Em va deixar una mica en xoc. És quan t’adones que el càncer trenca tota l’estructura familiar. Tot queda en segon terme i com a voluntari veus que dónes un respir a molta gent”, explica.
Des de fa set anys Sílvia Mestres és voluntària en l’àmbit oncològic, en el programa d’acompanyament de nens i joves a domicili de la Fundació Enriqueta Villavecchia. Igual que Francina Pujol, que, en el seu cas, des de fa cinc anys acompanya malalts que són a la planta de pal·liatius a través de l’Oncolliga de Terrassa. Són dues de les 4.000 persones de tot Catalunya que fan de voluntàries en alguna entitat dedicada a la millora de la qualitat de vida dels malalts de càncer.
“L’any 2007 vaig tenir un càncer que per sort vaig superar. I vaig pensar que volia fer alguna cosa per la gent que pateix la malaltia, donar algun tipus de suport”, resumeix la Francina. Cada dijous a la tarda el dedica al voluntariat. “Fem acompanyament i estem pel que necessitin en aquell moment els pacients: silenci, xerrar, explicar una novel·la o simplement mirar plegats la televisió. Qualsevol cosa que vegis que els ajuda a fer-los sentir millor”, diu.
La Sílvia també adapta el seu acompanyament a les necessitats de cada nen o jove. En el seu cas, fa el voluntariat els divendres a la tarda o els dissabtes. “Amb alguns toca jugar a bàsquet, amb altres a princeses o a videojocs… O escoltar la mare si té un mal dia i t’ho vol explicar”, descriu. La figura del voluntari molts cops acaba sent la d’una persona que sense ser ni familiar ni metge esdevé molt important, no només per als malalts, sinó també per al seu entorn més pròxim. “Hi ha casos de famílies que no entenen el servei que oferim, però la majoria sí, i és inevitable que es creï un vincle”, afegeix la Sílvia. “Et trobes que a molts familiars els agrada parlar amb els voluntaris. A vegades surts de l’habitació i et segueixen perquè et volen dir coses que potser no expliquen a ningú més i així ho treuen”, corrobora la Francina.
Formen part de dues fundacions que estan dins la Federació Catalana d’Entitats Contra el Càncer (FECEC), creada el 2001 i que agrupa les principals organitzacions que treballen per millorar la qualitat de vida de pacients oncològics i les seves famílies. Aquestes entitats protegeixen i canalitzen tota la comunicació entre els voluntaris i els pacients. “Nosaltres no tenim el telèfon de les famílies que visitem ni ells tenen el nostre, ni el nen o adolescent té el nostre Facebook. Tot ha de passar per les entitats, ja que és un tema força delicat”, argumenta la Sílvia.
Així i tot, en voluntariats com el de la Sílvia, que a vegades es poden allargar en el temps durant més d’un any, la relació acaba sent molt pròxima i, quan a vegades es talla en sec perquè s’acaba el tractament del pacient, aquelles persones es deixen de veure de cop. “Recordo especialment un cas en el qual no em vaig poder acomiadar i em vaig sentir molt malament. Però dos anys més tard em vaig retrobar per casualitat amb la noia i la seva família en un concert benèfic i ho vaig poder fer -rememora la Sílvia-. Va ser impactant i molt emocionant, em va xocar retrobar-la tan bé, vestida de carrer, amb molt de cabell i tan maca. Ens vam abraçar i vam plorar molt tots. I la germana petita se’n va voler assegurar quan ho va veure: «Ploreu per a bé, oi?», va dir”.
La Francina, per la seva banda, assegura que quan és amb la persona a la qual acompanya es “transforma” i que el fet d’ajudar la gent en un moment tan delicat l’omple. “Em dóna pau”, expressa. Per a totes dues, la feina que fan és una part molt important de la seva vida. “Hi ha moments que són durs -reconeix la Francina-. Però crec que és un privilegi fer el que estem fent”, sentencia. Tant la Sílvia com la Francina coincideixen a recomanar l’experiència: “Rebem més del que nosaltres donem”.
3 preguntes a Clara Rosàs , gerent de la Federació d’Entitats Contra el Càncer
Què és la Federació Catalana d’Entitats Contra el Càncer?
La FECEC és una entitat de segon nivell, que vol dir que no dóna serveis directes a pacients, sinó que ofereix suport a les entitats federades que treballen per millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen càncer. A més, desenvolupem programes propis amb interessos comuns en totes aquestes entitats, entre els quals hi ha el foment del voluntariat en l’àmbit oncològic.
En què consisteix el voluntariat?
Es tracta d’un acompanyament als hospitals o als domicilis. Hi ha un voluntariat testimonial, que són persones que el fan per animar-ne d’altres que estan amb el diagnòstic o en tractament i els donen una altra visió de la malaltia; o bé el voluntariat de suport logístic, que és gent que ajuda les entitats amb temes d’administració o organització. Aquests segons són els més nombrosos.
Com ha evolucionat l’interès per ser voluntari oncològic?
Ens movem sempre entre els 3.500 i els 4.000 voluntaris, però estem satisfets perquè tenim peticions constants de gent que vol fer voluntariat. Estem molt agraïts que les persones donin el seu temps per acompanyar i millorar la qualitat de vida dels pacients oncològics.