L’empremta epigenètica (els semàfors que fan que un gen s’activi o no) dels càncers secundaris serveix per identificar el seu origen. Aquesta és l’última aplicació de l’estudi dels marcadors que fan que un gen s’expressi o s’inhibeixi (l’epigenètica) que, com destaca el seu investigador Manel Esteller, director del programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge ( IDIBELL), “ja té una aplicació pràctica”. “El 2012 trobàvem un dispositiu que detectava les metilacions [la principal marca de l’epigenoma] en molts llocs, i ara ja tenim el seu desenvolupament comercial”, afegeix Esteller.
La base del desenvolupament és que “cada càncer té un patró de metilació diferent”, explica l’investigador. Amb el dispositiu s’identifiquen aquestes empremtes epigenètiques, i es “compara amb les 10.000 fotos de tumors humans que tenim”, afegeix. Aquestes radiografies corresponen als 40 càncers més freqüents, “del cap als peus”. Amb això es pretén solucionar un problema: “Els tumors d’origen desconegut són un dels 10 més freqüents”, assenyala Esteller.
“Debuten ja amb metàstasi, i l’oncòleg es troba amb un tumor ganglis, costelles o pell que no encaixen amb aquest teixit”. En aquests casos és fonamental saber quin és el càncer primari perquè és el que corre més pressa a tractar. “En general aquests tumors tenen molt mal pronòstic perquè es diagnostiquen tard, molts pacients moren al cap de sis mesos. Són situacions típiques en càncer de pulmó i de pàncrees”, afirma.
A la pràctica, l’investigador assenyala diversos èxits que ja ha tingut el Epicup, nom del dispositiu que comercialitza Ferrer. “Per exemple un metge no sabia l’origen d’un càncer. Li vam dir que era gàstric, i el vam poder orientar. Li vam dir que mirés la mutació HER2, i així es va poder aplicar un tractament específic al pacient”. En un altre cas que relata, el càncer original era de mama, però al ser en un home havia passat desapercebut. Un cop diagnosticat va ser molt fàcil de localitzar.
Aquests enfocaments enllacen el diagnòstic epigenètic amb la medicina personalitzada que tant s’esmenta quan es parla d’oncologia: buscar les mutacions o proteïnes específiques d’un càncer per així donar un tractament al pacient a mida, només que en aquest cas es busca la petjada epigenètica, 1 nivell superior de senyalització dels gens.
Esteller afirma que es tracta d’un procés que costa uns 2.000 euros per procés, i que actualment estan recollint moltes mostres de manera altruista per verificar el funcionament. “És un preu comparable a altres tècniques, i que pot estalviar molt més en tractaments inútils”, apunta. I això no redunda només en l’economia del procés. “El fonamental és que augmenta la supervivència perquè permet identificar millor la malaltia en els casos en què hi ha tractament, i, d’altra banda, evita toxicitats innecessàries perquè indica quins tractaments no tenen sentit perquè el pacient no ha respost a ells”.