Si per alguna cosa no serveix el confinament, l’estat d’alarma i els decrets és per detenir el càncer. Quan aquesta malaltia pren en una cèl·lula, el seu avanç és implacable. Identificar el més aviat possible la seva presència eleva les possibilitats de curar-se; de fet, es calcula que un 60% de les curacions en càncer es produeixen en els estadis inicials de la malaltia.
Amb aquesta premissa, un consorci nord-americà i britànic d’investigadors ha desenvolupat un test que detecta en una mostra de sang si una persona està o no lliure de càncer, i en cas de tenir un tumor, l’òrgan on es localitza.
La prova, segons revelen els resultats que apareixen avui publicats a Annals of Oncology, obté una taxa de falsos positius de l’0,7%, el que significa que en menys de l’1% de casos es cometria l’error d’indicar la presència de càncer en algú que no ho pateix. Per contextualitzar, escriuen els autors en l’estudi, amb el cribratge actual en femta de el càncer de còlon, per cada persona en la qual es detecta el tumor, hi hauria entre 22 i 27 persones que es diagnostiquen erròniament.
Per a l’autor principal de la feina, Michael Seiden, president de la xarxa nacional US Oncology, l’estudi demostra com aquest test compleix els “requisits fonamentals” per donar lloc a una anàlisi de sang de detecció primerenca de el càncer, aplicable a la població general.
La detecció d’el càncer a través del plasma és una aspiració de la medicina des que es va saber que els tumors alliberen material genètic en la sang, l’ADN lliure de cèl·lules. De fet, la “biòpsia líquida” consisteix a trobar determinades mutacions, amplificacions genètiques o reordenaments cromosòmics que aportin informació sobre el tumor sense necessitat de realitzar una prova invasiva.
Amb aquest nou test, els investigadors en lloc de buscar alteracions en l’ADN, l’habitual en les tècniques de biòpsia líquida, s’han centrat en els canvis químics de l’ADN tumoral, en concret, a la metilació, que generalment controlen l’expressió gènica. Els patrons de metilació anormals i els canvis resultants en l’expressió gènica poden contribuir a el creixement tumoral, de manera que aquests senyals en l’ADN lliure de cèl·lula tenen el potencial de detectar i localitzar el càncer.
L’anàlisi de sang es dirigeix a aproximadament un milió dels 30 milions de llocs de metilació en el genoma humà. Es va utilitzar un classificador d’aprenentatge automàtic (un algoritme) per predir la presència de càncer i el tipus de càncer en funció dels patrons de metilació en l’ADN desprès pels tumors. El classificador va ser entrenat usant una base de dades de metilació de senyals canceroses i no canceroses a ADN lliure de cèl·lules. Es creu que la base de dades és la més gran de l’món i és propietat de la companyia californiana Grail, involucrada en aquesta investigació.
Aquesta tecnologia l’han aplicat a dades de l’Atles de l’Genoma lliure de cèl·lules circulants, un projecte multicèntric nord-americà que recopila l’ADN dels diferents tipus de càncer en sang. En total, l’estudi ha partit de mostres de sang de 6.689 participants (2.482 amb càncer, i 4.207 sense tumors), dels quals finalment, es van establir dos grups per a una primera fase identificar les marques dels tumors en sang i en una segona, la validació del que s’havia trobat.
Els resultats d’aquestes anàlisis van mostrar que a més de determinar la presència de càncer, el test mostrava amb una precisió de el 93% a què teixit havia aparegut, encara que aquesta precisió variava depenent de el tipus de tumor i de l’estat en què estigués el tumor.
Així, dels dotze tipus de càncer sovint tan letals com el d’estómac, fetge, vies biliars, esòfag, cap i coll, pulmó, ovari, còlon, anus, pàncrees i bufeta, així com limfoma, la seva presència es detectava, presos globalment, en el 67,3% en els estadis clínics i, II i III. Però aquesta precisió no era la mateixa, depenent de el tipus de tumor.
Això s’explica, segons apunta aquest diari Seiden, “estudis preliminars indiquen que alguns tumors tenen una major fracció tumoral (proporció entre cèl·lules tumorals circulants i normals). També és probable que alguns dels tumors seleccionats siguin més invasius, encara que això encara no s’ha demostrat “.
No obstant això, adverteix que això no és un estudi de detecció, sinó de validació de la sensibilitat de la prova amb persones en què se sabia que tenien càncer. “Encara necessita més investigació per completar la validació de la prova”, escriu en un correu electrònic.
En detall, Jesús García-Foncillas, director de el Departament d’Oncologia Mèdica de de l’Hospital Fundació Jiménez Díaz, de Madrid, apunta que l’estudi revela en tumors crítics de cara a la detecció precoç, com el càncer de pàncrees, un nivell de sensibilitat per detectar pacients en estadis I i II d’entre 60-80%
“En canvi, en càncer de pròstata aquest detecció és molt baixa en els estadis inicials, si bé arriba a l’75-100% en fases avançades”, continua García-Foncillas. El mateix passa en càncer de mama, que en estadis precoços, oscil·la en un 4-50%, i en el III i IV, en un 90-100%. En còlon, a l’estadi I es detecta en un 26-50%, mentre que en el II, un 73%, en el III un 75-80%, i en el IV, un 96%. En pulmó, en estadi I s’identifica en el 20%, si bé en els estadis III i IV, entre el 80 i el 95%.
A més de destacar aquesta variabilitat, atenent el tipus de tumor i a l’estadi en què es troba, el també investigador al consorci de l’Atles de l’Genoma de el Càncer (TCGA), valora de la troballa que “obre una porta de gran valor per plantejar que en alguns tumors on no tenim una prova de detecció clara, com el de pàncrees i el d’ovari “. En aquest últim, el test arriba a una sensibilitat (prenent tots els estadis) de l’96%. Amb tot, considera que cal realitzar estudis més amplis amb aquesta prova.
En això coincideix un altre expert en aquest camp, Rafael López, cap d’Oncologia Mèdica de l’Complex Hospitalari Universitari de Santiago de Compostel·la, que fins i tot considera que aquest tipus de proves en un futur podrien reforçar els actuals cribratges de mama, coll uterí i de còlon, i impulsar els més dubtosos de pròstata i pulmó. L’especialista afegeix una dada: “Per detectar un càncer avui dia es calcula que es necessita un cm3 de tumor, l’equivalent a mil milions de cèl·lules. Si poguéssim fer-ho amb 100.000 o 500.000 cèl·lules, augmentaríem la taxa de curació exponencialment en molts tipus de càncer “.
Tots dos consideren que aquesta estratègia de recerca de metilació pot tenir més recorregut en la biòpsia líquida, però que encara falten anys perquè un test com aquest arribi a la clínica. En concret, García-Foncillas addueix que per poder utilitzar-això test en l’entorn clínic serien necessari simplificar la metodologia de l’estudi. “És poc realista, perquè necessita d’equips laboratori entrenats en anàlisi de metilació, en seqüenciació massiva i en anàlisi bioinformàtica; tres pilars que no són gens fàcils de trobar en el món hospitalari “.