Al cap de poc més de dos anys, el càncer ja no es detectava en cap dels dotze participants en l’estudi però, tot i l’espectacularitat dels resultats, els experts demanen prudència i estudis més amplis.
Un estudi amb un grup molt petit de pacients ha demostrat l’eficàcia d’un fàrmac per eliminar de forma completa un tipus de càncer de recte. El detall més cridaner és que al cap de 25 mesos en cap dels participants es detectava la presència del tumor.
La recerca l’ha fet un equip del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York i la primera autora és Andrea Cercek. S’ha publicat al New England Journal of Medicine.
L’assaig es va fer amb dostarlimab, un anticòs monoclonal que actualment ja s’utilitza en càncer d’endometri. Es va administrar com a tractament neoadjuvant. Això significa que es feia com a primera línia de tractament, abans de la quimioteràpia, la radioteràpia i la cirurgia.
L’estudi només va incloure 12 pacients amb càncer de recte avançat de graus 2 i 3. En aquests estadis, el tumor ja ha envaït la paret del recte i, en el grau 3, els ganglis del voltant. Tot i així, encara es considera un tumor localitzat que es pot eliminar amb cirurgia.
El grup de pacients tenia, a més, un tipus de càncer de recte molt específic, que només significa entre el 3 i el 5% dels casos totals. Es tracta d’un tumor amb cèl·lules que presenten centenars o fins i tot milers de mutacions, quan en la majoria de càncers de recte només n’apareixen unes desenes.
Aquest gran nombre de mutacions fa que, si bé els limfòcits, els glòbuls blancs del sistema immunitari, penetren en el tumor per destruir-lo, les cèl·lules tumorals que resisteixen tornen a mutar i els limfòcits ja no són efectius.
El dostarlimab es va administrar cada tes setmanes durant sis mesos. El tractament havia de continuar, com és habitual, amb quimioteràpia i radioteràpia i, posteriorment, si calia, amb cirurgia.
Però la gran sorpresa dels autors va ser no només que el tractament havia funcionat en el 100% dels pacients i el tumor havia desaparegut del tot. El que més els va sobtar va ser que amb un seguiment de fins a 25 mesos no s’havia tornat a detectar, tot i que es van fer proves molt diverses com la ressonància magnètica, la tomografia per emissió de positrons (PET), l’endoscòpia, la inspecció digital i la biòpsia.
Tampoc no es van observar efectes secundaris importants.
*Imatge: www.freepik.es/vectores/anatomia’>Vector de anatomia creado por brgfx – www.freepik.es</a>