El sistema immunitari s’activa quan detecta una amenaça: els organismes forans o les alteracions cel·lulars, com passa amb el càncer, encenen les alarmes bioquímiques del cos perquè les cèl·lules immunitàries es dirigeixin al focus problemàtic i el sufoquin.
Hi ha tumors com els de cervell, d’ovari, de pàncrees i de pulmó, però, que tenen uns nivells disparats de LIF, la citocina responsable de la comunicació cel·lular, i aquesta descompensació interfereix en la trucada de socors i evita que el mateix cos obstaculitzi el creixement descontrolat de la malaltia. Ara investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) han desenvolupat un fàrmac, l’MSC-1, que –segons preveuen– obrirà la porta als futurs tractaments del càncer.
En concret, els recercadors han observat que la LIF inhibeix el gen CXCL9, el senyal que atreu les cèl·lules encarregades de la resposta immunitària. “Hem descobert que la LIF desactiva el sistema d’alarma perquè no arribin les cèl·lules del sistema immunitari, com si un lladre desactivés el sistema d’alarma d’un banc perquè no arribi la policia”, exemplifica Joan Seoane, responsable del programa de recerca translacional del VHIO i director de l’estudi, publicat a la prestigiosa revista internacional ‘Nature Communications’.
L’equip de Seoane conclou que la inhibició de la citocina, que és la causa del bloqueig del sistema immunitari, és una nova diana terapèutica i el fàrmac –un anticòs– intercepta la proteïna abans que trastoqui el sistema immunitari regular del pacient. Quan es bloqueja l’acció de la proteïna amb el fàrmac, la descompensació es redreça i les cèl·lules tenen capacitat d’atacar el tumor.
La inhibició de la LIF s’intensifica amb la teràpia anti-PD1, el tractament més utilitzat en oncologia, i genera una resposta antitumoral molt potent. En models animals els dos fàrmacs no només són capaços d’aturar el creixement del tumor, sinó també d’aconseguir que en alguns casos el tumor desaparegui. “En aquests casos es genera memòria immunològica: el sistema immunitari, d’alguna manera ‘recorda’ el tumor, que no torna a aparèixer encara que s’hi introdueixin més cèl·lules tumorals”, assenyalen Monica Pascual-García i Ester Bonfill, les dues primeres signants de l’estudi, del grup d’expressió gènica i càncer del VHIO.
Proteïna crucial
La proteïna LIF no s’expressa en tots els tumors, però sí que hi ha una relació molt estreta entre la seva presència en alts nivells i els càncers més agressius i amb pitjor pronòstic. Encara que es desconeix la incidència detallada de la LIF, els investigadors calculen que la presenten aproximadament un 50% dels gliobastomes –càncers cerebrals–, un 60% dels de pàncrees, un 15% dels de pulmó i un 30% dels d’ovari.
Ara bé, aquesta citocina és essencial per als cossos humans, sobretot en l’embriogènesi, la formació de l’embrió. Seoane explica que els mamífers necessiten que un ésser viu –el fill– s’integri en un altre ésser viu –la mare–: l’embrió, que té antígens del pare, s’ha d’instal·lar a l’úter i, per tal que no sigui rebutjat pel sistema immunitari de la mare, la LIF protegeix l’embrió del sistema immunitari de la mare. “ La proteïna LIF genera una immunosupressió [supressió de la resposta immunitària] local”, afegeix l’investigador.
El càncer s’aprofita d’aquest mecanisme de protecció per al seu propi benefici. De vegades la LIF protegeix el tumor del sistema immunitari del pacient de la mateixa manera que protegeix l’embrió i promou la proliferació de les cèl·lules mare tumorals, igual que ho fa amb les cèl·lules mare embrionàries. “[Els tumors] segreguen nivells aberrants per protegir-se de la resposta immunològica”, apunta Seoane. El nou fàrmac, però, aconsegueix parar-li els peus, eliminant els gens alterats, així com prevenir la metàstasi i protegir el pacient de les recaigudes.
Després de superar les fases preclíniques amb èxit, ja està en marxa en fase clínica –s’està veient com el cos reacciona al fàrmac– a la Vall d’Hebron de Barcelona, al Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York i al Princess Margaret de Toronto. Els investigadors insisteixen, però, que aquesta nova via terapèutica no és vàlida per a tots els tipus de càncer, sinó que únicament funciona en aquells tumors amb nivells elevats de LIF. Alhora, l’equip de Seoane demana prudència i adverteix que si bé el descobriment és molt important “encara falten alguns anys” perquè el tractament arribi de forma generalitzada.