Segons un estudi publicat a la revista Science per investigadors del Memorial Sloan Ketterin Cancer Centre (MSKCC) de Nova York i la Dra. Direna Alonso-Curbelo, de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), les interaccions entre les mutacions genètiques i altres factors externs com, per exemple, una lesió tissular que provoqui inflamació, modifiquen tant la identitat de les cèl·lules com el seu entorn local i afavoreixen l’aparició i progressió de tumors com el de pàncrees.
Les mutacions en l’ADN són causes conegudes i ben estudiades del càncer. En concret, les mutacions en l’oncogen KRAS són freqüents en el càncer de pulmó, el càncer colorectal i el càncer de pàncrees. No obstant això, les mutacions només expliquen una part del desenvolupament de la malaltia.
En el càncer de pàncrees, aquests canvis comencen a produir-se ràpidament, entre 24 i 48 hores després d’un dany tissular, i ocorren de manera previsible. Com a conseqüència, la capacitat d’algunes cèl·lules amb KRAS mutat per comunicar-se i interactuar amb altres cèl·lules del seu entorn augmenta enormement. Aquests són els resultats d’un nou estudi publicat a Science, que va combinar sofisticats models de ratolí genèticament modificats i mètodes computacionals avançats per mapejar els diferents estats cel·lulars que condueixen al desenvolupament de l’adenocarcinoma ductal pancreàtic (PDAC), el tipus més comú de càncer de pàncrees.
Tot i que la taxa de supervivència a cinc anys del càncer de pàncrees ha augmentat en els últims anys, continua sent molt baixa, al voltant del 12%, segons la Pancreatic Cancer Action Network. La malaltia sovint no es detecta fins que el càncer es troba en fases avançades i, gràcies en part als avenços en el tractament d’altres tipus de tumors, el càncer de pàncrees és avui en dia la tercera causa de mort per càncer.
L’objectiu de la investigació era, d’una banda, llançar llum sobre els esdeveniments cel·lulars inicials difícils d’estudiar, que donen lloc al càncer de pàncrees per trobar possibles oportunitats d’intervenció mèdica en fases més primerenques de la malaltia.