Un equip co-liderat per investigadors del CSIC ha identificat un nou biomarcador de diagnòstic precoç per al càncer de pàncrees més comú, l’adenocarcinoma ductal pancreàtic, que suposa la tercera causa de mort per càncer en països desenvolupats (a Espanya es van registrar prop de 8.700 casos en 2021).
Aquest treball, publicat en la revista eBioMedicine, associa la presència de la proteïna tirosina-cinasa AXL a la detecció d’aquesta mena de tumors. Aquest descobriment suposa un gran avanç perquè permet la detecció a través d’una anàlisi de sang i perquè, fins ara, no existeix cap biomarcador per a la detecció precoç del càncer de pàncrees.
La troballa ha estat liderat per investigadors de l’Institut Hospital de la Mar de Recerques Mèdiques (IMIM-Hospital de la Mar) i de l’Institut de Recerques Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC), centre del CSIC associat a l’Institut de Recerques Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).
L’estudi ha analitzat la utilitat del receptor tirosina-cinasa AXL, una proteïna present en la superfície de les cèl·lules, per a detectar la presència de càncer de pàncrees. Aquesta proteïna està habitualment absent en cèl·lules normals, però s’ha demostrat que la seva presència s’incrementa de manera notable en determinats tipus de tumors, com el pancreàtic. “La proteïna AXL és un marcador específic que ens indica que ja hi ha cèl·lules malignes. El fet que aquest marcador estigui vinculat a la cèl·lula en estadi tumoral, li dona una gran importància per la seva especificitat per a diagnosticar el càncer de pàncrees”, indica Pilar Navarro, investigadora del IIBB-CSIC i del IMIM-Hospital de la Mar.
Per demostrar la utilitat diagnòstica d’aquest marcador mitjançant una anàlisi de sang, els investigadors van analitzar mostres de més de 200 pacients amb pancreatitis crònica i amb tumors de pàncrees. “D’aquesta manera, es va demostrar la presència de la proteïna AXL soluble en sang com a marcador en els pacients que ja havien desenvolupat el tumor, sense ser present ni en individus sans ni en els quals sofrien pancreatitis crònica”, destaquen Neus Martínez-Bosch, investigadora del IMIM-Hospital de la Mar i Helena Cristóbal, del IIBB (CSIC-IDIBAPS), co-primeres signants del treball.
Aquesta conclusió permet avançar en la detecció del càncer de pàncrees en identificar el tumor fins i tot en pacients amb pancreatitis, una patologia que pot dificultar el diagnòstic. Així, s’obté un nou marcador diagnòstic, una eina molt valuosa, ja que l’escassetat de marcadors provoca que només el 20% dels pacients es puguin operar a temps, propiciant la metàstasi i la resistència al tractament.
Aquest nou marcador suposa una gran innovació en la detecció d’una mena de càncer per al qual no existeix cap biomarcador de diagnòstic precoç. En l’actualitat, “s’utilitza la proteïna CA19-9 només per a avaluar la resposta al tractament, però no es pot usar en el diagnòstic a causa de la seva baixa especificitat. Per aquest motiu, disposar d’una nova eina és d’especial rellevància, sobretot tenint en compte que el diagnòstic precoç és essencial per a la cirurgia del tumor, l’única opció de tractament curativa”, destaca Laura Visa, doctora en el Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de la Mar.
El futur de l’estudi es relaciona amb l’anàlisi dels pacients que es podran beneficiar d’aquest nou marcador, ja que un petit nombre de tumors de pàncrees no expressen la proteïna AXL. No obstant això, la combinació de l’anàlisi de totes dues proteïnes, CA19-9 i AXL, determina la presència de cèl·lules canceroses amb una sensibilitat del 90%. “Estem molt interessats a saber per què alguns càncers no expressen AXL, això ens podria donar pistes per a saber com funcionen els mecanismes tumorals que podríem utilitzar com a dianes per a tractaments”, conclou Pablo García de Fruits, investigador del IIBB (CSIC-IDIBAPS).