Un grup d’investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Fundació Institut Valencià d’Oncologia (FIVO) ha identificat un nou biomarcador que permet avaluar els resultats del tractament en pacients amb metàstasis cerebrals.
El biomarcador, presentat en l’última Conferència Anual de la Societat d’Enginyeria en Medicina i Biologia (IEEE), es basa en la difusió de l’aigua i la seva variació en una metàstasi cerebral associada a l’evolució clínica. Un cop validada definitivament, el seu ús en la pràctica clínica ajudaria en la planificació i avaluació de la resposta al tractament, evitant així intervencions que poden incidir negativament en l’evolució i definint de forma primerenca les teràpies més adequades per a cada cas.
Segons ha exposat David Moratal, investigador del Centre de Biomaterials i Enginyeria Tissular (CBIT) i professor del Departament d’Enginyeria Electrònica de la UPV, “els canvis en la difusió de l’aigua, que resulten en variacions espacials dels valors del coeficient de difusió aparent en lesions metastàsiques, poden quantificar-se amb anàlisi d’imatge per ressonància magnètica (RM) i ser presentats en forma de mapa de difusió funcional “. Aquests valors extrets de la RM sobre la difusió de l’aigua poden, al seu torn, estar relacionades amb l’evolució clínica de la metàstasi.
Per desenvolupar el biomarcador, els investigadors van estudiar 25 casos de metàstasi de setze pacients que rebien radioteràpia. En ells, van aplicar el biomarcador. De les vint lesions analitzades, “en set hi havia una part de la lesió cerebral que progressava de manera adequada; en vuit s’estabilitzava la malaltia, i en deu s’agreujava. Aquest corpus és la base per saber com actuar davant de nous pacients”. Segons l’opinió de Moratal, “permetria augmentar l’èxit del tractament i la taxa de supervivència”.
En el futur es pretén ampliar l’estudi amb més pacients, “el que sens dubte redundarà en un major poder estadístic i, amb això, en una major fiabilitat i precisió dels resultats: determinació més precisa de les zones de progressió o estabilització, i millora de la lesió cerebral sota tractament “.