Un altre any que acaba… pels lectors de la FECEC

 

“A l’hivern  més dur

finalment  vaig poder aprendre

que dintre meu

existeix un estiu invencible”

Camus

Arribem al final. La fi d’aquest 2018 està a tocar. Com cada any,  finalitzem tot un recorregut pels diferents dies i mesos que,  lentament o fugaçment (depenent de com s’hagi viscut), han anat passat gairebé sense ser-ne conscients.

Aquest any que acaba s’emporta moltes coses. A l’igual que passa el vent del nord pel damunt de les boniques ciutats i poblacions del nostre país, el 2018 carrega al final del seu viatge, moments difícils viscuts al llarg dels mesos,  instants gloriosos i irrepetibles, minuts tan intensos i únics que han semblat segons i també hores plenes d’angoixa i tristesa, que s’han viscut com infinites….Tot això s’emporta aquest any, senzillament, un bocí més de les nostres vides.

I cal preparar-nos per dir-li adéu, per deixar-lo anar, per deixar-lo partir. Alguns de vosaltres li direu adéu amb alegria i amb una mica de tristesa si ha estat un bon any; d’altres l’empentareu a que marxi ràpid i no torni mai més cap any semblant a aquest, si és que ha estat un any de dificultat, d’aquells que ens recorden que sovint, la vida sembla fer “pujada”….Tant per uns com pels altres, us proposo dir-li adéu al 2018.

Tancar i diu adéu ens ajuda sempre, per tant,  tancar i diu adéu a aquest any ens pot ajudar a deixar-lo anar millor, a dir-li adéu tot i el dolor que sentim; doncs si som aquí avui,  malgrat les diverses circumstàncies,  és per que hem tret d’on sigui , les forces necessàries per fer front a les dificultats i continuar el camí , “l’excursió” que deia el pare d’una estimada amiga, “la vida és una excursió, un dia comença i després del seu recorregut, s’acaba”.

El nostre recorregut per aquest any que ja marxa ens fa seguir en davant tot i que hagi estat un any difícil. Si som capaços de dir-li adéu, llavors,  podrem donar la benvinguda al nou any, als nous projectes i especialment, a l’esperança, tant necessària en moments complexos de la Vida i imprescindible per seguir en davant.

Una possible manera de finalitzar aquest any, pensant en totes les persones que han patit un temps de sofriment i grans dificultats, pot ser fer-ho acompanyats, tot i que elles prefereixin transitar en soledat.

El suport és necessari en moments complicats i pot ser una gran corda a la que agafar-se quan ja no es tenen forces per continuar en davant. La companyia i l’ajut de familiars, amics,  voluntaris i altres pot ser clau per acomiadar-se del 2018.

Per les persones que tanquen aquest any amb satisfacció i alegria, recordar-los si em permeten i amb la màxima humilitat,  l’agraïment, aquesta joia poderosa que ens ajuda a viure millor i a ser més conscients dels moments que ens regala la Vida.

Desitjo de tot cor, estimats lectors, que el nou any us porti a tots,  serenitat i  preciosos moments plens de caliu.

Moltes gràcies per llegir-me durant tot el 2018. Ha  estat un plaer, escriure per vosaltres.

Una abraçada molt gran i a continuar l’excursió.

 

Dra. Sònia Fuentes i Sanmartín

Psicòloga Clínica ICO Badalona

Hospital Universitari Germans Trias i Pujol