La melatonina i el ritme circadià
La melatonina és una hormona secretada per la glàndula pineal (situada al cervell) que controla el cicle diari del son. Les concentracions d’aquesta hormona fluctuen al llarg del dia: són més altes a la nit i els seus nivells baixen durant el dia.
No obstant això, les fluctuacions de la melatonina es poden alterar en les persones que treballen de nit. A l’estar exposats a la llum durant la nit, el pic de melatonina se sol produir en aquests treballadors amb menor intensitat i més tard que en els treballadors de dia.
Torns de nit i càncer
L’efecte de la feina en torn de nit amb relació al càncer, sobretot el de mama, ha començat a interessar tant a la comunitat científica com a la societat. Això és perquè el treball en torn de nit (ja sigui en torn rotatiu o permanent) és força comú: afecta un 20% o més de la població en països industrialitzats.
El 2007, l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC) va concloure que “el treball per torns que implica la disrupció circadiària és probablement carcinogen per als éssers humans” (grup 2A). Això vol dir que hi ha evidència que el treball per torns podria influir en el risc de càncer, encara que es necessita investigar més per arribar a una conclusió més ferma.
Segons la IARC ha evidència suficient en estudis en animals, però no en humans. L’estudi de l’impacte del torn de nit en estudis epidemiològics és més complicat del que sembla, ja que hi ha problemes en la seva definició, dificultat addicional per controlar bé els factors de confusió, així com per generalitzar les troballes trobats en una professió específica (com són les infermeres o el personal de vol) a tota la població.
Després de l’avaluació de la IARC, s’han publicat diversos estudis que amplien el nostre coneixement del possible impacte del treball nocturn en el càncer de mama.
L’evidència del possible impacte del torn de nit sembla més fort per al càncer de mama, tot i que el risc de càncer de pròstata, colorectal i leucèmia limfàtica crònica també podria augmentar per la feina per torns, encara que els estudis en humans són encara escassos.
En tres de quatre meta-anàlisi (és a dir, estudis que resumeixen i analitzen les dades d’un conjunt d’estudis) es va concloure que el risc de càncer de mama augmentava en les treballadores amb torn de nit, mentre que l’altre meta-anàlisi va ser negatiu. Encara que l’increment en el risc no és molt alt, cal considerar que el càncer de mama és el tumor més freqüent en dones, així com el treball en torns també és freqüent en dones.
Part del risc de càncer, el treball de nit pot tenir altres efectes en la salut. Els efectes a curt termini són relativament fàcils d’estudiar i ha evidència bastant consistent que el treball per torns augmenta la fatiga i el risc de lesions i disminueix la qualitat de vida. No obstant això, els possibles efectes a llarg termini -com efectes adversos en l’embaràs, malalties coronàries, diabetis, obesitat, trastorns gastrointestinals, etc. – són actualment menys clars.
Segons l’evidència experimental, hi ha diferents mecanismes que podrien explicar com podria exercir el seu efecte el treball per torns:
- Disminució de la producció de melatonina.
- Alteració de la funció immune i / o endocrina.
- Desfasament entre ritmes de son i vigília amb altres ritmes com el de la digestió.
- Canvis en els factors d’estil de vida com el consum de tabac o alcohol, la dieta, o l’activitat física.
- Disminució de la producció de vitamina D.
El cronotip: ¿ets alosa, mussol o colibrí?
El cronotip és un atribut humà de base genètica que reflecteix les preferències i rendiment de les persones respecte al ritme circadià. Els científics utilitzen un símil relacionat amb les aus per classificar a les persones en:
- matinals (aloses)
- vespertines (mussols)
- ni diürnes ni nocturnes (colibrís).
Amb aquest qüestionari pots saber quin cronotip tens. Se sospita que el cronotipo pot influir en la relació entre els torns de nit i la salut. Les persones amb un patró vespertí podrien adaptar-se millor als torns de nit permanents (encara que no rotatius), i per tant podrien tenir menor risc de càncer, encara que això és una àrea de recerca encara incipient.