Un estudi especifica per primera vegada les directrius per a l’exercici intensiu en supervivents de càncer. A dia d’avui encara no existia cap guia de prescripció destinada a aquests pacients i s’aconsellaven les mateixes recomanacions dirigides a persones sanes basades en guies internacionals. Els investigadors han conclòs que les intensitats marcades fins al moment no s’ajusten a les característiques fisiològiques d’aquest col·lectiu.
Els investigadors han assegurat que, depenent del mètode de disseny de l’exercici físic utilitzat, és possible provocar un sobre entrenament o una manca d’estímul d’entrenament als supervivents de càncer. Els professionals defensen que, per maximitzar els beneficis que s’obtenen amb l’exercici físic aeròbic, cal “individualitzar el disseny de l’exercici físic” pels professionals de les ciències de l’esport.
L’estudi ha comptat amb 152 supervivents de càncer que van ser valorats físicament per obtenir els seus valors reals de consum d’oxigen i els seus llindars ventilatoris. La intenció era determinar de forma objectiva les intensitats d’exercici físic, a través de les quals s’ha elaborat una guia de prescripció d’aquest.
Amb la realització d’aquesta investigació, s’ha conclòs que les intensitats marcades per les guies internacionals d’activitat física recomanades tant per a la població sana com per als supervivents de càncer no s’ajusten a les característiques fisiològiques d’aquest últim col·lectiu.
L’estudi, que ha estat publicat a International Journal of Sports Medicine, ha comptat amb la participació dels investigadors Erreka Gil-Rei i Sara Maldonado Martín, del Departament d’Educació Física i Esportiva de la Universitat del País Basc i de Koro Quevedo-Jerez i Fernando Herrero-Román, del Gabinet Mèdic Esportiu de l’Ajuntament de Miranda d’Ebre i que pertanyen al Grup de Recerca en Activitat Física i Salut (GIAFyS). També ha col·laborat l’Hospital Comarcal Sant Jaume Apòstol de Miranda d’Ebre.