El psicòleg i autor de best sellers com “Ser feliz en Alaska”, Rafael Santandreu, va participar el passat 6 de maig a la XIII Trobada de Voluntariat en l’Àmbit Oncològic on va impartir la conferència ‘Ser feliç fent de voluntari’. En aquesta entrevista ens resumeix les claus per viure una vida amb sentit i optimisme.
- Quins són els punts forts de la psicologia cognitiva que practiques?
Canviar el nostre diàleg intern i que passi a ser molt més positiu, realista i harmònic. Basat en una filosofia profunda que faci la vida més fàcil. Per exemple, la visió del món de Stephen Hawking, el científic en cadira de rodes, que des de fa més de 40 anys no pot moure’s ni parlar… però és un home productiu i feliç. Si només canviem un 10% de la nostra actitud vital, serem molt forts a nivell emocional.
- En el llibre “Ser feliz en Alaska” comentes que l’ansietat o la depressió, es poden solucionar de manera ràpida. Com?
Canviant totes les creences irracionals que la produeixen que sempre són súper-exigències: “Haig de fer tot bé o serè un desgraciat total!!” o “La gent m’ha de tractar bé tot el temps!” Per tenir una ment en calma i feliç hem de canviar aquestes “exigències” per “sugerències”: “M’agradaria fer moltes coses bé, però no és necessari per ser feliç”. Generalment, triguem uns tres mesos a adquirir una ment de preferències, però el canvi es va notant des del principi.
- I què passa en moments que poden ser especialment durs o angoixants, com ara el diagnòstic d’una malaltia?
Podem intentar tenir el millor diàleg possible. 1) Aceptar la malaltia entenent que tots en tindrem malaties greus tard o d’hora; 2) Que podem ser feliços encara que tinguem això com demostren milers de persones amb aquesta situació i feliços; 3) Adquirir una actitud de sana competició: voler ser el millor malalt de España de la malaltia en qüestió!
- En casos, com per exemple, de pacients amb càncer, el suport psicooncològic és clau. Què els recomanaries o com seguiries la teva metodologia?
Els malats s’han de preparar molt mentalment amb exemples, lectures i potser psicoteràpia que incideixi en els punts que et comentava. Hem de raonar una vegada i una altra per veure la situació des d’un altre prisma. Per exemple, Lance Armstrong va tenir un càncer molt greu però va decidir prendre-s’ho com una altra competició. Va escollir els millors metges al seu abast i els hi va donar tota la confiança. Va fer esport i una dieta molt bona durant tot el procés. Va construir una fundació de recolçament mutu anomenada Live Strong. I així va aconseguir ser el millor malalt de càncer dels Estats Units en aquell moment! Ell es deia: “Si guanyo, serà el trofeu més important de la meva carrera.. i si perdo, estaré mort i tant m’en farà: a competir!”
- També assegures que es pot estar alegre estant malalt…
Jo he conegut a moltes persones felices en aquesta situació. Per exemple, el meu pare que ha tingut vàries malalties greus i sempre ha estat en forma emocional. Però, es clar, ell va créixer al Pirineu, on la gent té una mirada sobre la vida i la mort molt més sana. Es tracta d’adquirir-la. Si ens desempalleguem de la por a la mort, ja tindrem molt guanyat per poder ser feliços en la malaltia.
- El passat dia 6 de maig, vas participar amb nosaltres a la XIII Trobada de Voluntariat Oncològic. Què et va aportar la Trobada?
M’ha encantat estar a la XIII Trobada; Els veritables protagonistes eren aquestes meravelloses persones que es van reunir allà: els voluntaris. A la pausa del cafè em van explicar diverses històries de solidaritat, humor, alegria i força. Em tindreu al vostre costat sempre que em necessiteu!