Sexualitat i intimitat en pacients oncològics

pillows-820149_1280

El càncer pot afectar la sexualitat i la intimitat de parella. La tristesa, la por, l’estrés o el cansament a conseqüència del tractament i l’impacte emocional de la malaltia disminueixen la libido. Els experts recomanen no forçar res en aquesta etapa si no ens ho demana el cos.

A banda de factors psicològics també hi ha altres aspectes físics i fisiològics que poden provocar disfunció sexual:

  • La capacitat física per donar i rebre plaer sexual
  • Els pensaments i sentiments en relació al propi cos com mastectomia o ostomia
  • Els sentiments com la por, tristesa o ansietat
  • Canvis en la relació de parella

És possible que, de vegades, pugui ser dificultós parlar obertament del que ens passa, però és important abordar-ho i evitar problemes innecessaris. En aquest sentit, la psiconcòloga de la Fundació Oncolliga, Patrícia Martí, destaca que “la sexualitat significa coses diferents per a cada parella i per tant no és recomanable comparar-se amb altres persones. Si hi ha disfunció sexual és important parlar-ho amb un professional“.

Segons la psicòloga, terapeuta sexual i de parella, Mati Segura, s’ha de respectar el període d’assimilació, si s’ha produït un canvi visual o funcional en el cos, que el cervell necessita integrar, com una mastectomia o una ostomia, per exemple. “Potser no estem preparats per la sexualitat però no hem de perdre la intimitat de parella, no hem de renunciar a les carícies i abraçades“, apunta. Per això, és bàsic establir una bona comunicació amb la nostra parella i expressar què necessitem a cada moment. D’aquesta manera, evitarem la por a “si em deixo abraçar, ell pot interpretar que vull anar més enllà, quan no estic preparada“.

En el cas d’algunes urostomies quan ja no és possible l’erecció, l’home no ha de renunciar a la sexualitat, perquè sense erecció també es pot arribar a l’orgasme.

Factors que afecten el desig sexual:

  • efectes de la quimioteràpia o la radioteràpia
  • efectes d’alguns antidepressius
  • teràpia hormonal substitutòria amb inhibidors d’estrògens, per exemple

En problemes de manca desig són útils els programes de focalització sensorial, on es posa l’èmfasi en adonar-nos de les sensacions corporals del contacte amb l’altre, sense arribar a la fase genital.

Aquestes són algunes de les conclusions del webinar organitzat per la FECEC “Sexualitat i Càncer”, que va tenir lloc el passat 24 de març.

Temes relacionats: Guia ‘Càncer i sexualitat 2020’ per a pacients oncològics