Sanitat i comunitats autònomes aproven nova Estratègia en Càncer, deu anys després de la seva última actualització

La ministra de Sanitat ha informat que el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, en el qual estan representats el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes, han aprovat l’Estratègia en Càncer.

abc-6234959348001-vs--940x529

Després de la reunió del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS), la ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha subratllat que es tracta de «una notícia molt important», ja que l’últim document d’aquest pla data de fa deu anys. «És un treball de molts mesos», ha assenyalat, recordant que està consensuat amb societats científiques, associacions de pacients i les autonomies.

Així mateix, en el CISNS les CC.AA. i el Ministeri també han acordat realitzar un estudi per a analitzar l’impacte de la pandèmia de COVID-19 en l’atenció sobre càncer. “Volem precisar-ho i concretar-ho”, ha apuntat la ministra, qui ha destacat la importància d’anar recuperant gradualment els cribats de càncer que s’han anat retardant amb la pandèmia.

L’actualització de l’Estratègia en Càncer recull alguns aspectes clau com el desenvolupament del Codi Europeu contra el Càncer, que posa l’accent en les recomanacions clau en prevenció per a la ciutadania. Entre elles, les ja conegudes com la dieta, l’exercici, el tabaquisme i alguna nova com l’exposició al radó.

El document recorda així mateix l’aprovació per part del CISNS del cribatge poblacional del càncer de coll d’úter, juntament amb el de càncer de mama i colorectal, com a objectiu que ha d’arribar a tota la població candidata segons l’edat i gènere.

L’Estratègia en Càncer del SNS remarca també la importància de la progressiva extensió del model d’atenció multidisciplinari, amb l’impuls de la connexió entre Atenció Primària i Hospitalària. «Aquest model s’ha de complementar amb un accés ràpid quan hi ha un signe o símptoma de risc de diagnòstic de càncer», assenyala el text.

Així mateix, s’observa en el document la Medicina de Precisió com una manera nova de plantejar el diagnòstic i el tractament del càncer, no sols pels biomarcadores associats a la decisió terapèutica sinó també, per la possibilitat d’estratificar millor la malaltia i el pronòstic com per avaluar la predicció de la resposta al tractament o de la toxicitat és un altre dels punts destacables. En aquest àmbit, expliquen, «el treball que s’ha de realitzar a Espanya va des de l’estandardització de les proves i la seva interpretació fins a l’accés i avaluació de la seva qualitat».

Un altre dels punts que el document recull és el model de xarxes europees de referència juntament amb el de Centres de referència del SNS (CSUR) a Espanya per a millorar els resultats clínics en els tumors rars. «Acumular experiència clínica, diagnòstica i terapèutica en aquests càncers de baixa freqüència permet avaluar els resultats clínics i disposar de la tecnologia terapèutica necessària per a un òptim resultat clínic», subratlla.