Feia mesos que s’hi treballava, perquè aquest cop el canvi era una demanda dels professionals i no pas un projecte definit pels càrrecs directius, i tot i que aquest dimecres només s’ha presentat l’acord i encara caldrà temps per veure com es concreta i quins canvis concrets suposa, el departament de Salut ha donat per fet que es tracta d’un pas important per convertir Catalunya en un “ referent mundial” en el tractament del càncer.
La Xarxa Oncològica de Catalunya agruparà, en definitiva, prop del 60% dels pacientsde càncer que es diagnostiquen cada any. Són els mateixos que ja tracten actualment els hospitals de l’ Institut Català de la Salut (ICS) i els centres de l’ Institut Català d’Oncologia (ICO), dues unitats centrals en l’atenció al càncer i que, a la pràctica, ja estaven treballant conjuntament entre ells i amb altres hospitals del territori. Amb la suma, però, passaran a fer prop de 48.000 primeres visites i unes 373.000 visites successives cada any, la qual cosa genera una massa crítica molt potent per fer investigació i assajos clínics.
Aquest objectiu de guanyar en eficiència i en excel·lència està prou justificat per un altre fet que té a veure amb la sostenibilitat del model, i és que fins al 2020 està previst que l’envelliment de la població porti a un increment dels diagnòstics de càncer d’un 22,5% en el cas dels homes i d’un 24,5% en el de les dones, i que el càncer sigui “cada cop més freqüent”, ha explicat la directora d’Atenció Sanitària del CatSalut, Cristina Nadal. La part positiva, però, és que la supervivència també augmenta a un ritme anual entre l’1,3 i el 2,1% des de fa més de deus dècades.
La nova xarxa, doncs, permet tenir una situació capdavantera en la “revolució” que s’està duent a terme en el tractament del càncer, i que porta a pensar que en pocs anys només un 9% dels malalts es tractarà amb fàrmacs genèrics i no amb tractaments prèviament seleccionats pel perfil de cadascú. Nadal ha subratllat també que la intenció és consolidar un “ model d’atenció integral” en què no només es tingui en compte l’aspecte físic del càncer, sinó també l’impacte mental, laboral i social.
La directora general de l’ICO i a la vegada de l’ICS, Candela Calle, que juntament amb el director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), Josep Tabernero, i el director de recerca de l’ICO, Josep Ramon Germà, han sigut tres dels grans artífexs de la creació de la xarxa, ha especificat que el treball en xarxa permetrà potenciar les bones pràctiques, millorar l’accessibilitat i l’equitat –tot i que han descartat que l’actual model no sigui equitatiu– i, especialment, afegir “ més potencial per al registre de dades“, la qual cosa donen per fet que revertirà en un augment de la capacitat d’atracció de tecnologia.
Aquesta ha estat la idea més destacada per part de Tabernero, que ha recordat l’acord signat el desembre del 2014 entre l’ICO i l’Hospital Vall d’Hebron per treballar conjuntament. Gràcies a aquest acord el nombre de pacients que participen en estudis clínics innovadors ha augmentat un 25% en només un any. “Això demostra que una estratègia conjunta afavoreix” la recerca de talent, inversions i la millora de resultats finals, ha assegurat Tabernero, que serà l’encarregat de liderar aquesta xarxa. A més a més, el director del VHIO ha assegurat que aquesta unificació per guanyar massa crítica és una tendència que ja segueixen països com Holanda, França i Austràlia. “On acaba aquest projecte? Ho decidiran el seus participants amb el treball diari que fan les dues institucions”, ha resumit Calle.