El Departament de Salut va presentar divendres una solució tecnològica per desburocratitzar la feina dels professionals de la sanitat pública catalana i guanyar temps per atendre els pacients. Aquest, però, és només el primer d’un seguit de canvis de base tecnològica que s’aniran implantant en els pròxims mesos i que haurien de permetre als metges prendre decisions de manera més fàcil i fonamentada.
El primer de tots, que segons les previsions s’hauria de començar a implantar abans del juny, consisteix en una plataforma que permetrà la recollida d’informació objectiva i fiable sobre l’estat de salut i els hàbits de vida dels pacients. “Tot plegat es controlarà des de la plataforma M-Connecta, des de la qual el metge podrà accedir a les dades recollides per aplicacions, wearables o aparells mèdics que prèviament haurà prescrit si ho creu necessari”, explica el director de la Fundació TIC Salut Social, Josuè Sallent.
Un dels casos en què es preveu que aquesta tecnologia sigui més útil és en el seguiment de la diabetis, una de les malalties que generen més despesa sanitària per l’elevada prevalença que presenta. “Els hospitals han començat a desenvolupar moltes aplicacions i estem posant-hi ordre i recollint el més interessant”, continua un dels màxims responsables de la digitalització del sistema de salut pública.
D’aquesta manera, els pacients podran utilitzar glucòmetres digitals connectats que oferiran una lectura fiable que arribarà al metge regularment. “Els professionals tindran noves eines per poder fer un seguiment a distància, per internet, de l’estat dels pacients. A més, es podrà posar una capa d’intel·ligència artificial perquè saltin alarmes en cas que es presentin determinats paràmetres”, hi afegeix Sallent.
Aquesta nova eina, però, no es podrà utilitzar per a tots els pacients ni estarà oberta a les dades que recullen les polseres i rellotges intel·ligents que cada cop s’han generalitzat més entre la població. Hauran de ser aparells o programes homologats i aprovats pel Departament de Salut.
“No tothom que tingui un wearable podrà pujar-hi la informació, perquè generen molta informació que mèdicament és morralla. A una persona jove i sana en principi no té sentit que li estiguem controlant el cor permanentment”, explica Sallent. A més, aquest seguiment generaria un volum de dades impossible de gestionar per a tota la població.
Al marge dels glucòmetres i les bombes d’insulina per a la diabetis, un altre cas d’ús que està força avançat i que es preveu que es pugui implantar aviat permetrà fer el seguiment dels pacients en casos de cirurgia major ambulatòria, com per exemple per varius. D’altra banda, es preveu començar a usar dispositius que controlin el grau d’activitat física diari d’un determinat perfil de pacients.
Estratègia global
M-Connecta serà, doncs, un pas endavant en la nova fita del govern de crear una estratègia al voltant de la tecnologia i la salut. S’hi encabiran experiències que ja estan en marxa com ara l’assistència remota en casos d’ictus i les consultes virtuals amb el dermatòleg. A curt termini, també s’hi vol acabar introduint la intel·ligència artificial, que podria representar un gran canvi de paradigma.
“Que CatSalut tingui tants proveïdors complica la unificació de certes solucions tecnològiques, però a la vegada té l’avantatge que tots estan innovant per separat i estem en un ecosistema molt potent. Com a mínim tenim deu hospitals que ja exploren l’ús de la intel·ligència artificial i crec que en menys d’un any tindrem solucions implantades a tot el territori”, pronostica Josuè Sallent. Un dels casos d’ús possibles seria l’assistència en la lectura de proves d’imatge. “La detecció de fractures, per exemple, és una operació rutinària i força senzilla. En el cas de tumors, la màquina no et dirà «això és càncer», però sí que hi paris una atenció especial”, explica el director de la Fundació TIC Salut Social.
Aquestes noves solucions tecnològiques implicaran un canvi disruptiu que podria tenir afectació directa en el model assistencial i canviar de manera progressiva el paper de metges i infermeres, sotmesos a una gran pressió assistencial en l’atenció primària. “La tecnologia no és la solució, però no hi ha solució sense la tecnologia”, indica Sallent.