El president de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer-FECEC ens acosta el rol “essencial” de les persones que aposten per ser voluntàries en l’àmbit oncològic i el que comporta aquesta tasca.
Quin és el paper del voluntariat oncològic?
LA FECEC considera que el voluntariat suposa un suport fonamental per a les entitats en la realització dels diferents projectes que porten a terme, alhora que juga un paper clau per a la millora de la qualitat de vida dels pacients amb càncer i de les seves famílies. En l’àmbit oncològic, el voluntariat esdevé essencial per fer possible espais de companyia, de proximitat i de presència amable i desinteressada sense cap vincle professional amb el malalt.
A més, també ajuda a promoure actuacions destinades a sensibilitzar la societat sobre el càncer, i de prevenció de la malaltia i promoció de la salut a través de campanyes d’informació, de comunicació o de participació ciutadana.
Oferiu l’opció de fer voluntariat als hospitals i a domicilis. Quina és la tasca de les persones que hi participen?
El voluntariat hospitalari és aquell que fa tasques d’acompanyament, d’entreteniment i de suport lúdic i educatiu a les persones malaltes de càncer en les seves estades a l’hospital o en centres de salut.
Ofereix espais decompanyia i suport emocional, de suport a la solitud, de préstec de material i de descàrrega i respir familiar, a la vegada que contribueix al funcionament dels diversos programes terapèutics. Té per objectiu millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer i dels seus familiar, i intentar fer més fàcil i agradable l’estada hospitalària.
El voluntariat domiciliari fa arribar el suport i la presència del voluntariat allà on el pacient està moltes estones, i sovint molt sol: al propi domicili. Està format per persones que ofereixen espais d’acompanyament, però també d’entreteniment, de joc, fan possible estones de respir familiar i donen suport als malalts amb ajuts pràctics que els faciliten l’autonomia personal i contribueixen al descans del cuidador principal i/o la família.
També proposeu la possibilitat de fet voluntariat testimonial…
Aquest tipus de voluntariat és aquell que ofereix el testimoni, la experiència de malaltia viscuda en primera persona, i l’explica a altres que travessen per una experiència similar. Es tracta de persones que han estat molt pròximes a la malaltia, ja sigui per haver estat malaltes o perquè són familiars de pacients.
Coneixen de prop els problemes físics i emocionals que aquesta comporta i compten amb l’experiència i el temps suficient per haver superat tots aquests aspectes. Comparteixen l’experiència i els recursos i informen sobre aquestes qüestions per donar suport als malalts amb l’objectiu d’ajudar-los en l’adaptació funcional a la seva nova situació.
Hi ha situacions que no deuen ser fàcils. Com cuideu els vostres voluntaris/es?
Com molt bé dius, aquest és un tipus de voluntariat que ha d’estar preparat i que s’ha de cuidar en molts aspectes. Des de la FECEC, a través del grup de coordinadors i coordinadores de voluntariat, s’han consensuat algunes recomanacions per tal d’incentivar el voluntari/a, d’animar-lo, d’ajudar-lo en la tasca i de tenir-ne cura.
Però a més, no hem d’oblidar l’impacte emocional d’aquest tipus de voluntariat. Els coordinadors i coordinadores tracten d’ajudar les persones voluntàries a gestionar les emocions de manera funcional i saludable, fixar sempre el seu rol en el lloc adequat, i treballar la pèrdua i el dol com una dimensió present, constant i necessària en l’acompanyament a malalts. En especial, caldrà evitar que el voluntari o voluntària pugui crear situacions de dependència del pacient envers la tasca del voluntariat.
Els oferiu algun tipus de formació específica?
La formació dels equips de voluntariat oncològic i la dels seus coordinadors i coordinadores és bàsica per donar eines i recursos per desenvolupar correctament l’acció voluntària. La FECEC, independentment de la formació específica que cada entitat desenvolupa, ofereix, des de l’any 2006, una formació bàsica a les persones voluntàries, reconeguda dins el Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya i coorganitzada amb la Federació Catalana Voluntariat Social.
Per una banda hi ha el curs bàsic de formació de voluntariat en l’àmbit oncològic que treballa 3 dimensions: el càncer i el malalt de càncer, el fet voluntari i la relació interpersonal. Aquest curs té l’objectiu principal d’oferir coneixements, eines i recursos per emmarcar correctament l’actuació de la persona voluntària. D’altra banda, el curs d’aprofundiment treballa la dimensió de la malaltia, especialment en relació a les habilitats comunicatives i la gestió de les pròpies emocions.
Tothom pot ser voluntari/a en aquest àmbit? Hi ha un perfil molt concret?
A nivell formal, ha de ser una persona major d’edat. També es té molt en compte si la persona candidata ha passat o està passant per una experiència de malaltia o per una pèrdua molt significativa d’algun familiar que va patir càncer. Aquest és un element important per adequar amb precisió les motivacions i les expectatives amb allò que realment serà la seva actuació de voluntariat, així com per tenir en consideració possibles dificultats que farien desaconsellable iniciar un voluntariat en aquest àmbit, tant per a la persona atesa com per al propi voluntari i voluntària.
A partir d’aquí no hi ha un perfil molt concret, ja que pot variar en funció dels objectius del programa i del tipus de pacient. Hi ha moltes variables que entren en joc: edat, coneixements, competències, l’actitud, les habilitats socials, la capacitat de treballar en equip, d’adaptació a normes i pautes específiques, i d’experiències vitals prèvies …El que cal és una persona que tingui ganes de donar part del seu temps i entengui que treballa per a una organització amb uns objectius molt clars: millorar la qualitat de vida del pacient amb càncer.
Luci Vega
Entitat redactora: Suport Associatiu
Publicat a Xarxanet.org