Proven amb èxit un fàrmac contra el càncer de pàncrees que ataca una proteïna del tumor

L’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona ha desenvolupat un medicament contra el càncer que no actua contra els tumors, sinó contra les cèl·lules que l’envolten i el protegeixen, els macròfags.

Aquest medicament neutralitza la proteïna LIF que produeixen aquestes cèl·lules, i que és la mateixa que en les dones embarassades impedeix que el sistema immunitari ataqui l’embrió.

Segons explica Joan Seoane, director de recerca traslacional de l’Institut d’Oncologia d’aquest hospital, el VHIO, van pensar que podrien fixar aquesta proteïna com a objectiu a abatre: “El càncer segresta aquest mecanisme i, de fet, aquesta proteïna el que fa és protegir el tumor del sistema immunitari del pacient. Nosaltres vam veure que això podria ser de molt interès si trobéssim una manera de bloquejar aquesta proteïna, i vam fer un fàrmac.”

Joan_Seoane-scaled-thegem-blog-default
Font: VHIO

10 anys de feina per desenvolupar el medicament

És una línia de recerca que busca la manera de neutralitzar els càncers més agressius, com és el cas dels de pàncrees, els de cervell i els de pulmó.

Van començar a investigar el funcionament de la proteïna LIF fa 10 anys, durant els quals s’han dedicat a buscar fàrmacs que la desactivin.

En van trobar un que funcionava, l’anticòs anomenat MSC-1, ara han acabat la primera fase dels assajos clínics i ja han començat la segona fase, a Barcelona i també als Estats Units i al Canadà.

Els macròfags ajuden el sistema immunitari a atacar el tumor

En la primera fase han provat el medicament en malalts de càncer de pàncrees i han vist que és segur i també han pogut comprovar com actua el medicament.

Gràcies a biòpsies fetes abans i després del tractament, han vist que els macròfags passen de protegir el tumor a facilitar el pas de les cèl·lules del sistema immunitari perquè l’ataquin.

Seoane afirma que haver pogut comprovar això en la primera fase ofereix un molt bon pronòstic per a la segona i la tercera fase dels assajos: “Això ens dona molta, molta força per pensar que el mecanisme és real i que segurament pot ser exitós, en aquells pacients que tinguin les característiques adequades.”

Exemple d’investigació traslacional

És, per tant, un tractament amb un disseny diferent dels més habituals, en què es busquen maneres d’atacar directament el tumor, mentre que aquest el que fa és ajudar el sistema immunitari a fer-ho.

Seoane destaca que és un bon exemple d’investigació traslacional, en què es fa recerca bàsica, per saber com funcionen els tumors, i alhora també clínica, per desenvolupar fàrmacs concrets.

Per la complexitat que té, de la segona fase ja se n’encarrega una gran farmacèutica, que podrà arribar al nombre de pacients necessari, que ha de ser força més elevat que a la primera.

De moment s’està fent amb malalts de càncer de pàncrees, i la intenció és continuar després amb els de cervell i de pulmó, tots tres molt agressius i amb mortalitats molt altes.