El MYC és un dels gens més importants en la recerca contra el càncer ja que participa en el progrés de molts tumors comuns. Ara un fàrmac anomenat Omomyc desenvolupada en el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha demostrat, en la primera fase de l’assaig clínic, ser eficaç per a inhibir la seva acció i en alguns casos estabilitzar la malaltia d’una forma segura.
La proteïna terapèutica ha demostrat per primera vegada la seva capacitat antimetastásica enfront del càncer de mama. Els resultats de l’assaig clínic en fase I d’Omomyc apunten que aquest fàrmac contra el càncer té pocs efectes secundaris i és tolerable i que, en alguns pacients, s’aconsegueix estabilitzar la malaltia.
Foto: VHIO
La Dra. Laura Soucek, codirectora del Programa de Recerca Traslacional i Preclínica i cap del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals del VHIO, ja havia demostrat en la fase preclínica al laboratori que aquesta proteïna és capaç d’entrar a les cèl·lules i arribar-ne al nucli, on es troba l’oncogèn MYC. Una vegada en el nucli, Omomyc inhibeix l’habilitat del MYC per promoure el creixement dels tumors cancerígens.
El mes d’abril de 2021, la Dra. Elena Garralda, directora de la Unitat de Recerca de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) – CaixaResearch del VHIO, en col·laboració amb dos centres de recerca espanyols més, va iniciar un assaig clínic de fase I en què han participat vint-i-dos pacients per comprovar la seguretat d’Omomyc i veure si hi havia signes primerencs de control del càncer. Els pacients que van participar tenien diversos tumors sòlids, com ara càncers de pàncrees, intestí i pulmó de cèl·lules no petites, i havien rebut almenys tres tractaments previs, per la qual cosa eren pacients molt pretractats. Vuit dels dotze pacients a qui se’ls va fer una tomografia computada després de nou setmanes de tractament mostraven una malaltia estable en la qual s’havia aturat el creixement del tumor.
“Encara és molt aviat per avaluar l’activitat del fàrmac, però estem veient l’estabilització de la malaltia en alguns pacients. És destacable el cas d’un pacient amb càncer de pàncrees que va romandre en estudi durant més de sis mesos, i en el qual el tumor es va reduir en un 8 % i hi va haver una reducció del 83 % en l’ADN derivat del tumor que circula en el corrent sanguini. També hi ha un pacient amb un tumor de la glàndula salival la malaltia del qual es manté estable i encara està en l’estudi després de quinze mesos, i un pacient amb sarcoma, que havia respost molt poc a tractaments previs, que es va mantenir estable vuit mesos”, explica la Dra. Elena Garralda, directora de la Unitat de Recerca de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) – CaixaResearch del VHIO i membre del comitè científic del congrés.
Els efectes secundaris adversos relacionats amb el tractament més freqüents van ser reaccions lleus a la infusió intravenosa, com calfreds, febre, nàusees, granissada i pressió arterial baixa. Els nivells de dosi més alts es van associar amb més reaccions a la infusió, però es van tractar fàcilment.
Un altre aspecte important de l’estudi se centrava a avaluar la farmacocinètica d’Omomyc, per veure si la vida del fàrmac en l’organisme del pacient era suficient per poder tenir un impacte sobre el tumor. L’anàlisi de com es va absorbir i processar Omomyc al cos va indicar que va romandre durant almenys 50 hores a la sang, i, possiblement, encara més als tumors.
Aquests són resultats preliminars que es continuaran avaluant en un assaig clínic de fase II, que començarà en els mesos vinents. També s’assajarà el funcionament d’Omomyc en combinació amb quimioteràpia o altres teràpies.