L’espai Kàlida Sant Pau se situa a només 20 metres del servei d’oncologia de l’Hospital de Sant Pau, però està pensat per donar l’esquena a les consultes mèdiques.
Amb vistes al Recinte Modernista de Domènech i Montaner i dissenyat especialment per atendre les necessitats psicològiques, emocionals i socials dels pacients oncològics i el seu entorn més proper, aquest centre està concebut com un oasi per oblidar-se del càncer. Així ho descriuen les seves creadores, Benedetta Tagliabue i Patricia Urquiola, arquitectes de referència mundial que han participat en la iniciativa desinteressadament.
Després de dos anys de construcció, el centre ha obert les portes aquest dijous per oferir un servei d’acompanyament gratuït adreçat a tothom que s’enfronta a la malaltia, tant si rep tractament a l’Hospital de Sant Pau com el rep en qualsevol altre centre sanitari barceloní. Kàlida Sant Pau és el primer projecte pensat i dirigit per als afectats pel càncer a l’Estat, i s’inspira en la vintena de centres que la fundació escocesa Maggie’s ja ha construït als recintes hospitalaris públics del Regne Unit en 25 anys.
Si bé l’espai físic s’ha inaugurat aquest dijous, Kàlida Sant Pau ha atès fins a 900 persones amb càncer en els últims dos anys en un pavelló del Recinte Modernista. La fundació calcula que ha rebut prop de 3.000 visites i que les respostes dels usuaris en els qüestionaris anònims d’avaluació del servei evidencien una gran acollida: gairebé el 100% dels participants estan molt satisfets.
En grups de 10, els pacients reben atenció psicològica i emocional de professionals especialitzats en suport oncològic, com ara psicooncòlegs, infermers, treballadors socials i terapeutes. “La part clínica i mèdica de la malaltia cada vegada avança més i trobem més tractaments per curar o aturar la malaltia, però el càncer és molt més que això i implica altres aspectes, com la gestió emocional: sovint els pacients i els seus acompanyants se senten sols”, assenyala Germán Castejón, president de la Fundació Kàlida.
En les sessions grupals els participants, tant pacients com familiars, fan pinya compartint experiències i fent activitats de gestió de l’estrès, l’angoixa i l’ansietat. “Es poden explicar coses i poden expressar-se com no ho poden fer a casa. Sovint tenen por d’explicar com se senten perquè volen protegir el seu entorn”, assenyala Ana González, psicooncòloga del centre.
A més, també poden assistir a tallers de nutrició, de ioga oncològic i tècniques de relaxació, i reben assessorament i orientació en l’accés a prestacions i serveis socials, com ara la sol·licitud de baixa laboral llarga. “És fonamental acompanyar les persones en la seva dimensió social perquè puguin adaptar-se a una nova vida”, assenyalen des de Kàlida Sant Pau.
El diagnòstic de càncer se sent com una bufetada molt forta, en paraules de Montse Pagès, pacient de càncer pulmonar de 67 anys i usuària d’aquest servei. “En el primer moment només penses en no morir i no patir físicament, però després t’adones que et sents perduda i que et sents molt vulnerable”, explica.
A Catalunya hi ha unes 120.000 persones que tenen algun tipus de càncer. Si bé la supervivència a cinc anys vista ja frega la meitat dels casos, la malaltia exposa els pacients a un torrent d’emocions que comença amb el diagnòstic i que s’arrossega durant el tractament i, sovint, també un cop s’aconsegueix neutralitzar l’afecció.
Les necessitats de cada pacient durant i després de la malaltia són diferents, però els oncòlegs i les associacions d’afectats pel càncer són conscients que en la majoria de casos les persones no reben prou atenció psicosocial i emocional en el seu dia a dia. Només un de cada 10 pacients se sent acompanyat i troba suport professional per comprendre el diagnòstic o les conseqüències del les teràpies oncològiques. Tampoc no disposen d’informació suficient per resoldre qüestions tan bàsiques com la tria d’una dieta adequada per millorar la qualitat de vida, la gestió de la pèrdua dels cabells a causa de la quimioteràpia o la cura de la pell després dels tractaments.