El director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’IDIBELL i director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras va participar a la jornada de la FECEC ‘Celebra la vida després del càncer’ del 6 d’abril per visibilitzar les necessitats de les persones que han superat la malaltia.
Quins últims avenços hi ha en tractament de càncer?
Hi va haver un moment en què es creia que la genètica ho resoldria tot. D’altra banda, l’epigenètica ha donat una explicació científica a una sèrie d’intuïcions que relacionaven certs hàbits i algunes malalties. Fa molts anys, per exemple, s’associava el tabac al càncer de pulmó, però avui sabem com el tabac altera les marques químiques del material cel·lular.
L’epigenètica ha contribuït a modificar la visió que només les mutacions cel·lulars causaven càncer. Ara sabem que quan la genètica i l’epigenètica estan alterades sorgeix el càncer i, per tant, si tractem les dues tindrem una millor resposta.
De fet, una no s’entén sense l’altra. Un tumor fa una adaptació al medi. Quan li dones un fàrmac, va canviant per fer-se resistent i experimenta un canvi epigenètic perquè ho fa molt ràpidament.
A partir d’aquí estudiant què passa en cada moment podem desenvolupar el tractament adequat. Això fa que sigui rellevant el tractament d’un gran nombre de dades, el big data. Aquest àmbit del big data significa tenir informació sobre genomes complets de persones sanes i malaltes, i també dels epigenomes.
Es necessita una nova generació d’enginyers informàtics i de matemàtics que ajudin els biòlegs a interpretar tot un allau de dades per identificar patrons que siguin rellevants i d’aquesta manera escollir els fàrmacs més adequats per a cada cas: la medicina personalitzada. Avui en dia els centres d’investigació biomèdica integren departaments de big data.
Quin paper juga l’epigenètica en el desenvolupament dels càncers?
L’epigenètica moderna va néixer fa uns 20 anys i en aquest temps ha donat resultats pràctics. Hi ha, d’una banda, la informació que obtenim dels marcadors epigenètics de la malaltia. Això vol dir que en partir de determinades alteracions epigenètiques podem saber si un tumor serà més o menys agressiu, si causarà metàstasi o no, i si respondrà a un fàrmac o a un altre.
Aquest coneixement ens permet una medicina més personalitzada i s’està aplicant avui dia en el tractament de tumors cerebrals o en els de còlon. I també s’utilitza per a la detecció primerenca de tumors, com en el cas dels de pròstata. De l’altra, hem desenvolupat fàrmacs que aconsegueixen tornar la cèl·lula tumoral a la seva epigenètica normal. Són fàrmacs aprovats per al tractament de leucèmies i limfomes. En els propers anys hi haurà més per a altres tipus de càncer. Totes les grans empreses farmacèutiques i biotecnològiques tenen línies de recerca epigenètica.
Quin és el seu repte com a Director de l’ Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras?
El repte és intentar curar un tipus de càncer de la sang, la leucèmia i el limfoma en els pròxims entre 5 i 10 anys. Com a director, el meu objectiu serà promoure la investigació de qualitat en leucèmia i limfoma, així com la investigació d’altres tipus de càncer i fenòmens biològics interessants, molts dels quals tenen aplicacions en el torrent sanguini.
En alguns tumors de sang, estem molt a prop de poder-los curar, altres, en canvi, es resisteixen. En leucèmia mieloide aguda, per exemple, no hem avançat suficient. I com aconseguirem avançar cap a la seva curació? Amb coneixement molecular i cel·lular del que passa en aquests tumors. Per aconseguir-ho impulsarem el fitxatge de talent, investigadors brillants que captarem perquè acudeixin a investigar a l’Institut Josep Carreras. Oferiré l’espai i el finançament necessaris per dur a terme una investigació de qualitat. I començaré una recerca activa d’investigadors joves que vulguin contribuir a curar la leucèmia i el limfoma.