Entrevistem el popular cuiner, Ismael Prados, que va col·laborar a la matinal #menjasaimoute17 de la FECEC de la Setmana Catalana de la Prevenció del Càncer, conduint el taller de menús saludables dirigit a alumnes de 3er d’Eso del barri de la Guineueta.
Què entenem per alimentació saludable?
Una alimentació saludable, dins de la dieta mediterrània, és aquella que es constitueix en diverses línies:
La primera línia te a veure amb la natura i la preservació dels aliments. És molt millor sempre consumir aliments que siguin primaris perquè el nostre codi genètic està dissenyat per consumir aliments d’aquesta manera.
Quan es van començar a treure aliments refinats i industrials, com la sal o el sucre, el que vam començar a fer és desequilibrar realment els nivells d’aquests aliments i, per tant, causar fissures en el nostre metabolisme amb les conseqüències que hem vist al llarg dels anys, com l’aparició de l’obesitat, la diabetis… malalties que tenen un component genètic però que també tenen un component d’hàbits molt important.
Com a segona cosa, una dieta completa ha de ser diversa i equilibrada. Això vol dir que han d’incidir els aliments amb les seves categories en la justa mesura. Per un esmorzar complet, hi ha d’haver una ració de làctic, una ració de fruita i verdura i una ració de cereal, tenint en compte allò que dèiem abans. És molt millor que siguin cereals integrals per posar en un bol amb fruita o iogurt, que no pas que siguin cereals extremadament refinats.
Al migdia, la dieta ha d’incloure, dues racions de fruita i verdura (una d’elles hauria de ser crua), una ració de proteïna animal, una ració de farinàcia, tubercles, llegums… i una ració de làctic que podria ser el formatge. També hem de tenir una especial atenció als greixos saludables com l’oli d’oliva, la fruita seca, l’alvocat, el peix blau…
Això serien els dos pilars per començar a tenir una mica de consciencia sobre tot el que mengem cada dia.
Aquesta consciència que dius, contribueix a prevenir malalties com el càncer…
Absolutament. Perquè la denominació de malalties oxidatives o occidentals, entre les quals hi ha el càncer, però també l’artereosclerosi o l’osteoporosi, són malalties que, encara que tinguin un component genètic, moltes vegades provenen d’una deriva negativa al llarg de tota una vida.
És a dir, no passes d’un dia de no tenir càncer a un dia a tenir-ne perquè t’has contagiat… sinó que prové de molt i molt de temps (anys podríem dir), amb petits canvis d’escenaris d’hàbits (fumadors, no fer esport, vida sedentària, excés de proteïna animal i hidrats de carboni…). Tot això condueix a una franja de risc molt més àmplia que no pas si has fet tot allò que dèiem abans.
Per tant, en la prevenció contra el càncer, i en aquesta setmana catalana d’enguany, el fet de rebre nois d’entre 13, 14, 15 anys… és important perquè implica començar a conscienciar-los sobre hàbits saludables, quan abans millor, perquè a la llarga, puguem, evitar certes malalties i no només això: podrem suportar d’aquí 30 anys els costos d’una sanitat pública de gent que està ingressada per no haver estat conscient a temps d’aquesta problemàtica?
Sobre aquest tema, creus que mengem millor ara que abans?
La meva opinió és que mai no hem tingut un aliment tan econòmic i divers al nostre abast però, en canvi, mai no hem tingut unes ràtios de salut pitjors a nivell de ciutadania. Per la qual cosa, des del meu punt de vista, s’ha d’actuar en el camp de l’educació i en el camp de la formació per evitar això.
El problema és des d’on extraiem la informació, des d’on extraiem els protocols, les tendències a certes edats. Òbviament ho fem des dels mitjans generalistes que fan publicitat i la publicitat no condueix al coneixement…
Però és clar, durant la primera adolescència gairebé no ets conscient de res.
Fent menció a la setmana catalana, pots fer-nos una valoració de la teva col·laboració en el taller de menús saludables?
Molt bé! Ha estat molt bonic. Jo tinc un fill de 14 anys i m’he sentit molt a gust. T’has d’imposar una miqueta en aquesta edat però és normal. És una altra dinàmica. Ells tenen uns bioritmes que no els deixaran estar tranquils. Això no es pot forçar, per tant, has de ser tu qui t’adaptis en els seus bioritmes i posar-se en el seu llenguatge. Penso que aquest és el secret: crear un petit cavall de troia per poder-los introduir un missatge seriós però amb el seu llenguatge.
Per acabar, recomana’ns un plat saludable
Per definició no existeix un plat saludable. Perquè l’alimentació ha de ser diversa al llarg dels dies i dels anys. I per definició les autoritats alimentàries no recomanen un plat. Però si vols et donaré una recepta.
Ara que comença aquest temps (tardor-hivern) pot estar bé un puré de castanyes. Castanyes bullides amb llet, amb una miqueta de sal i pebre. Un cop bullides, les passem pel túrmix, i acompanyem la crema amb qualsevol carn o fins i tot amb algun aliment vegetarià.