La Plataforma d’Organitzacions de Pacients (POP) ha subratllat, aquest dijous, l’important cost i les dificultats derivades de la falta d’atenció sanitària a les quals s’han enfrontat els pacients crònics durant 2020 a conseqüència de la COVID-19, durant la presentació de l’informe a la qual hi ha assistit el president de la FECEC, Ramon Mª Miralles.
Aquesta és la conclusió principal que s’extreu de l’informe 2020 de l’Observatori d’Atenció al Pacient (OAP), un projecte que pretén promoure el coneixement entorn de la situació actual dels pacients a Espanya i contribuir a generar un canvi efectiu en la gestió de la cronicitat.
“Aquest document recull dades qualitatives respecte a les dificultats viscudes pels pacients crònics durant la duríssima crisi sanitària, que va començar en 2020. D’ell s’extreu el gran cost que suposa l’absència d’assistència sanitària durant la pandèmia de la COVID-19, unes conseqüències que han afectat de ple a la qualitat de vida de les persones” ha explicat Carina Escobar, presidenta de la POP.
L’acte de presentació d’aquest informe, que s’ha desenvolupat en format en línia, ha estat inaugurat per la directora general de Salut Pública, Qualitat i Innovació del Ministeri de Sanitat, Pilar Aparicio, i per la presidenta de la Plataforma. “Vull agrair a la POP, l’esforç en nom de tots els pacients crònics pel treball fet amb aquest Observatori que reflecteix la situació viscuda. Durant aquest temps, hem pogut treballar conjuntament i elaborar polítiques determinades per a millorar l’atenció dels pacients. Els tenim molt presents en la nostra estratègia de vacunació i, de cara a la post pandèmia, ens esperen reptes importants per a abordar junts les diverses qüestions reivindicades i aquelles que hem de millorar” ha declarat Aparicio.
Després de la seva intervenció, la directora de la POP, María Gálvez ha estat l’encarregada de presentar les principals conclusions de l’Observatori, portades a un posterior debat d’experts de la mà de Javier Granda, vocal de l’Associació Nacional d’Informadors de Salut (ANIS).
En ell, han intervingut diversos agents de l’àmbit sanitari com: Paloma Casado, Subdirectora General d’Humanització de l’Assistència, Bioètica i Informació i Atenció al Pacient de la Comunitat de Madrid; María Llanos Cuenca, Directora General de Planificació, Eficiència Tecnològica i Atenció al Pacient Conselleria de Sanitat de la Comunitat Valenciana; José Soto, President de la Societat Espanyola de Directius de la Salut (SEDISA); Francisco José Sáez, Coordinador del Grup de Treball en Gestió de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) i Carina Escobar, Presidenta de la Plataforma d’Organitzacions de Pacients.
El retard en els diagnòstics ha estat el primer tema tractat en aquesta trobada. L’evident saturació de l’Atenció Primària ha repercutit, tal com es reflecteix en el OAP, directament en la salut d’aquells pacients per als quals un diagnòstic precoç és clau per a millorar el pronòstic o el tractament de la seva malaltia. Destaquen dades com que 1 de cada 5 pacients amb càncer no han estat diagnosticats o han estat diagnosticats tard.
En aquest sentit, María Llanos ha explicat: “El primer que cal fer és facilitar aquest primer accés a l’assistència sanitària que ha estat minvat i dotar a l’Atenció Primària de més capacitat de resolució per a així millorar les interconsultas i ajudar a tenir diagnòstics més ràpids”.
Per part seva, José Soto, des de l’Atenció Hospitalària ha afegit: “el motor de la nostra millora són els pacients i els recursos. En la pandèmia tots hem girat la mirada a la COVID-19, donant-li més rellevància que a altres qüestions. Tots aquests reptes que ara ens hem trobat existeixen des de fa temps, però ara són prioritaris i hem de resoldre’ns a gran velocitat”.
Sáez, com a metge d’Atenció Primària, ha declarat: “El retard en el diagnòstic és exagerat. El problema dels recursos és molt seriós, alguna cosa que no esperàvem i que demostra una crisi enorme. Desgraciadament, quan passi la pandèmia veurem els mals resultats, perquè les malalties segueixen aquí. L’SNS en el seu conjunt està completament orientat a la pandèmia deixant de costat altres aspectes que tenen molta mortaldat”.
Un altre dels problemes detectats per l’Observatori és la dificultat en la derivació de pacients des d’Atenció Primària a l’hospitalària, tenint com a conseqüència la paralització de diverses proves o tractaments tant farmacològics, com a rehabilitadors.
En aquest sentit Carina Escobar, com a representant de pacients ha explicat: “estem realment preocupats amb la quantitat de gent que està deixant de ser diagnosticada i atesa. Veníem amb la preocupació ja abans de la pandèmia i això el que fa és sumar anys d’espera a les persones que estan sofrint i, per tant, exigeix una urgent reforma en l’SNS”.
Per part seva, Paloma Casado ha declarat: “Els nostres professionals estan bolcats en la priorització dels pacients, però per a això necessitem ajuda d’aquests. Necessitem el seu criteri de priorització i, per a això, estem treballant en la informació i difusió a través d’estratègies perquè els pacients sàpiguen i comprenguin què els passa. Hem de mitigar la por d’anar a l’hospital perquè això impacta directament en el diagnòstic com està sent el cas evident dels ictus o infarts”.
Durant la trobada s’ha desenvolupat un debat entorn de la telemedicina, destacant dades com que el 27,5% dels pacients atesos ha estat a distància i que el 45,5% ho han fet de manera mixta.
En aquest sentit, Francisco José Sáez ha confirmat que “L’Atenció primària ha canviat per complet. Érem molt accessibles i això ha fet fallida. Fem teleconsultas, però amb molts defectes i el pacient el que veu és la gran dificultat que té per a accedir al seu metge, la qual cosa augmenta els seus dubtes i desinformació”.
Per part seva, José Soto ha assegurat que: “No es pot donar l’esquena al domicili, sinó que ha de ser part del SNS. És un lloc de vigilància i d’intervenció sanitària, i per això hem organitzat unitats d’hospitalització a domicili a través de seguiment telemàtic. Creiem que no es pot perdre aquesta oportunitat i hi ha molt que es pot millorar a través de l’ús del domicili”.
Així mateix, i tal com ha explicat María Gálvez, directora de la POP, amb aquest informe s’han identificat grans dificultats perquè els pacients poguessin disposar del seu tractament farmacològic tant en la farmàcia comunitària com a l’hospital, així ho ha declarat el 25% dels pacients enquestats.
“S’ha precisat d’una adaptació del model establert per un altre que garantís l’accés i la continuïtat dels medicaments a través d’iniciatives com l’enviament de medicació a domicili per part dels hospitals de la xarxa pública i la possibilitat de lliurament informat de medicació per part d’oficines de farmàcia en el domicili dels pacients”, ha explicat Gálvez.
El desenvolupament d’aquest nou sistema de dispensació domiciliària, que ha permès garantir la cobertura terapèutica i assistencial dels pacients en les diferents Comunitats Autònomes, és una de les mesures sol·licitades per la POP des de l’inici de la pandèmia.
“A la Comunitat Valenciana s’està treballant a establir la continuïtat d’aquestes mesures per a evitar els desplaçaments dels pacients. També es treballa amb la prorrogació de tractaments i renovació d’aquests. El que s’està fent és un treball proactiu per part de cada professional, qui disposa de la relació de pacients amb tractament pròxim a vèncer per a contactar amb ells i agilitar el procés” ha explicat María Llanos.
PROPOSTES A FUTUR
La reactivació de l’assistència sanitària, la coordinació entre professionals i els diferents nivells assistencials, la distribució d’informació accessible, o l’augment de recursos del SNS i la seva reorganització són alguns dels reptes per a la gestió i atenció a la cronicitat destacats pels ponents.
Davant això, i unit a les diverses dificultats del SNS evidenciades en el OAP i exposades durant la trobada, la POP ha definit un decàleg de propostes a futur:
Redefinir i implementar l’Estratègia per a l’Abordatge de la Cronicitat.
Potenciar les eines de diagnòstic.
Garantir la coordinació i cooperació assistencial.
Implantar sistemes d’informació compartits.
Potenciar l’atenció domiciliària.
Incloure la rehabilitació com un servei essencial en el tractament i continuum assistencial.
Incorporar al pacient en la presa de decisions.
Garantir la cooperació entre les Comunitats Autònomes.
Millorar i potenciar la telemedicina, oferint una atenció personalitzada i que atengui les necessitats de cada pacient.
Integrar xarxes comunitàries. Acostar la prevenció i la cura de salut a la comunitat, des del regional i fins al local.