L’Institut Català d’Oncologia (ICO) té actualment 109 assaigs clínics oberts a Girona, en què participen 84 pacients. Des de principis de 2017, l’ICO Girona ja treballa en gairebé una vintena més de d’assaigs clínics que en tot el 2016, quan van ser 90 els estudis dissenyats per investigar nous tractaments per tractar malalties oncològiques, segons les dades facilitades per l’ICO coincidint amb el Dia Mundial de la Recerca en Càncer.
Del total d’assaigs que hi ha en marxa actualment a Girona, 59 són de reclutament -és a dir, que estan en fase de captació de pacients- i 50 són de seguiment, no accepten més participants, sinó que s’està controlant els integrants de la mostra aconseguida prèviament.
El Dia Mundial de la Recerca en Càncer es va començar a celebrar per primer cop l’any passat per iniciativa de l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) coincidint amb el naixement del premi Nobel en Medicina, Severo Ochoa, i pretén reforçar i impulsar la investigació en càncer.
I és que els assaigs clínics constitueixen la manera més adequada d’investigació de nous tractaments per prevenir, per alleugerir o per guarir tota mena de malalties. En el cas del càncer, l’ICO és un centre de referència en assaigs clínics i treballa en tres grans camps: l’oncològia mèdica, que inclou tot tipus de tumors; l’oncològia radioteràpica, per centrar-se en el tractamen; i l’hematologia clínica, sobre els càncers de la sang; a més d’altres àmbits amb menys volum de recerca, com l’epidemiologia.
Només en el primer semestre del 2017, els quatre centres de l’ICO han participat en 332 protocols oberts d’assaigs clínics -una dotzena promoguts directament per la institució- i s’hi han inclòs 483 pacients.
Precisament aquest setembre la Unitat de Recerca Clínica de l’ICO ha arribat al seu assaig número 1.000 en oncologia mèdica des de la creació del servei l’any 1996. Actualment uns vuitanta assaigs dels més de cent que s’estan fent a Girona són d’oncologia mèdica.
Què és un assaig clínic?
Des del centre remarquen que la participació d’un pacient en un assaig clínic pot contribuir a una recerca que pot ajudar a altres persones. En alguns casos, a més, és possible millorar el curs de la pròpia malaltia, fer que el pacient es trobi millor o que visqui més temps. En cas que es demostri que el tractament investigat és millor que els existents, els pacients que han participat a l’assaig seran els primers en beneficiar-se’n.
Amb tot, els assaigs també poden comportar riscos o efectes adversos, dels que el metge ha d’informar el pacient abans que aquest decidexi participar-hi.
En general, el metge és qui proposa a un pacient participar en un assaig clínic, valorant les particularitats de cada cas. Per altra banda, també pot ser el pacient que comenti al facultatiu la seva disponibilitat a participar en un assaig al centre on es tracta o un altre.
Qualsevol assaig clínic ha de seguir un pla d’actuació anomenat protocol, en que es detalla tot el que s’ha de fer. Hi ha diferents tipus d’assaigs: n’hi ha que busquen conèixer la dosi segura del medicament, d’altres proven l’eficàcia de nous tractaments en grups petits de pacients per decidir si val la pena continuar investigant-los en estudis més amplis i molts acostumen a comparar dos tractaments diferents en dos grups de pacients.