Prescindir de la quimioteràpia evitarà els efectes adversos relacionats, i més en temps de COVID-19, què implica reduir visites a l’hospital i tractaments immunosupressors que potencialment podrien augmentar el risc d’infecció en els pacients.
Un subgrup de pacients postmenopàusiques amb receptors hormonals positius (RH +) i HER2 negatiu (luminal), el subtipus de càncer de mama més freqüent, que tenen entre 1 i 3 ganglis axil·lars afectats i amb un resultat recurrence Score igual o inferior a 25, actualment tractades amb quimioteràpia més hormonoteràpia, podran prescindir de la quimioteràpia i ser tractades amb la mateixa eficàcia i pronòstic només amb hormonoteràpia, evitant així els efectes adversos de la quimioteràpia, segons conclou l’estudi RxPONDER.
Aquest assaig clínic internacional, promogut pel reconegut grup cooperatiu nord-americà SWOG Cancer Research Network, amb el suport de l’National Cancer Institute (NCI) dels EUA, compta amb participació destacada dels centres ICO Hospitalet, Girona i Badalona, que han aportat en l’assaig gairebé el 20% de pacients de la mà de el grup grup GEICAM d’Investigació en Càncer de Mama, així com de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau y el Hospital Clínic.
Una fita científica que pot evitar la quimioteràpia
L’estudi va ser realitzat en 5.083 pacients amb càncer de mama RH + i HER2-, que tenen entre 1 i 3 ganglis positius i un RS igual o inferior a 25, i que suposa un terç de totes les dones amb càncer de mama. El tractament estàndard, que s’utilitza des de fa tres dècades, és quimioteràpia (antraciclines i taxans) seguida de tractament hormonal, administrat entre 5 i 10 anys.
L’assaig es basa en el test genòmic Oncotype DX®, 1 eina predictiva i pronòstica de la companyia Exact Sciences (distribuïda a Espanya en exclusivitat per Palex Medical) que quantifica l’expressió de 21 gens en el teixit tumoral de les pacients per oferir tant un índex de probabilitat de benefici o no de la quimioteràpia com de recaiguda de el càncer, el resultat recurrence Score.
Miguel Gil Gil, cap assistencial de Servei d’Oncologia Mèdica de l’ICO l’Hospitalet i Gestor de el coneixement de la Unitats Funcionals d’Atenció Oncològica d’aquest centre, i vocal de la Junta Directiva de GEICAM, confirma que “aquest estudi demostra amb un nivell màxim d’evidència científica que aquest subgrup de pacients postmenopàusiques amb RH + i HER2 negatiu que tenen entre 1 i 3 ganglis axil·lars envaïts per càncer, amb la plataforma de gens Oncotype DX® amb un resultat recurrence Score igual o inferior a 25 no necessiten quimioteràpia per tenir una excel·lent evolució si segueixen el tractament hormonal recomanat durant un període de 5 a 10 anys després de la cirurgia“.
Segons Gil, “la importància de les dades de l’estudi RxPONDER és que demostra el poder predictiu de Oncotype de manera prospectiva, el que fa canviar totes les guies internacionals de tractament en aquest grup de pacients“. Evitar la quimioteràpia és important perquè significa evitar la caiguda de cabells i altres trastorns estètics, així com les nàusees i vòmits, el cansament i baixada de defenses. “Això permet a les dones diagnosticades d’un càncer de mama portar una vida normal des de pocs dies després de la cirurgia. A més, evita els efectes secundaris tardans de la quimioteràpia com són la pèrdua de potència cardíaca o el formigueig a dits“, assenyala el doctor Gil Gil. Altres aspectes importants són el familiar i el social, ja que el fet de no rebre quimioteràpia implica que la pacient pot incorporar-se a la seva vida professional molts mesos abans, amb el consegüent estalvi en baixes laborals.
De l’assaig també es desprèn que el pronòstic en tots els grups de pacients és excel·lent, tot i tenir ganglis afectes, ja que la supervivència lliure de malaltia, és a dir, les pacients que no van tenir recurrència de l’tumor durant 5 anys, superava el 90%.
No obstant això, les dones premenopàusiques incloses en l’estudi si obtenien un benefici amb la quimioteràpia sumada a el tractament hormonal, amb una millora de la taxa de supervivència lliure de malaltia als 5 anys d’un 5%. En aquestes pacients, aquesta taxa arribava el 94,2% pel que quimioteràpia més hormonoteràpia, davant el 89% en què només van rebre hormonoteràpia.