Es tracta d’una estratègia innovadora, en fase d’avaluació, que ofereix una opció terapèutica més precoç i precisa contra alguns tumors de mal pronòstic. La Unitat Funcional de Neurooncologia ICO-HUB es troba entre els centres europeus pioners en l’aplicació d’aquest procediment.
Especialistes de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), estan aplicant de manera pionera la radioteràpia intraoperatòria al tractament de dos tipus de tumor cerebral, en el marc de sengles estudis d’avaluació terapèutica. Els objectius d’aquest innovador procediment són la reducció del risc de recidiva dels tumors, aconseguir preservar la part del cervell no afectat dels efectes secundaris de la radiació i augmentar el control de la malaltia.
La radioteràpia intraoperatòria és un procediment aplicat des de fa uns anys al càncer de mama i als tumors pelvians que ara es comença a utilitzar també en neurooncologia. L’equip de neurocirurgia extirpa en primer lloc el tumor al pacient i, tot seguit, durant la mateixa sessió quirúrgica, l’oncòleg/a radioteràpic/a entra al quiròfan i s´aplica la radioteràpia al llit del tumor que s’ha extret. En aquesta fase, l’especialista està assistit des de l’exterior, mitjançant connexió remota, per un/a radiofísic/a i un/a anestesista. Les intervencions tenen lloc en un quiròfan híbrid de l’Hospital Universitari de Bellvitge dotat amb un TC intraoperatori i amb protecció radiològica mitjançant parets plomades, en el qual s’adapta el dispositiu de radiació intraoperatòria.
La Unitat Funcional de Neurooncologia ICO-HUB està essent des de fa més d’un any un dels primers centres europeus a començar a aplicar aquest innovador procediment al tractament d’alguns tumors cerebrals.
Un dels dos estudis en els quals participa és l’anomenat INTRAGO-II (Intraoperative Radiation Therapy in Newly Diagnosed Glioblastoma). Es tracta de l’únic assaig internacional de comparació dels resultats de l’addició de la radioteràpia intraoperatòria al tractament convencional contra el glioblastoma multiforme, el tumor cerebral primari més freqüent. L’assaig està liderat per la Universitat de Mannheim (Alemanya) i hi prenen part més de 20 hospitals d’Europa i Amèrica. L’ICO-HUB va ser el primer centre espanyol a incorporar-s’hi, i ha aportat fins ara 13 pacients a l’assaig clínic.
Més recentment, l’equip de l’ICO i l’HUB ha posat en marxa l’assaig INTRAMET per tal d’avaluar el tractament mitjançant radioteràpia intraoperatòria de pacients afectats per metàstasi cerebral, el quals fins ara s’ha aplicat a 4 casos.
Tant els glioblastomes com les metàstasis cerebrals es troben entre els tipus més greus de càncer cerebral. Els pacients amb glioblastoma, un tumor primari molt invasiu, tenen un temps mitjà de supervivència d’uns 15 mesos amb el tractament estàndard, i el nombre de pacients supervivents als 5 anys és inferior al 10%. Les metàstasis cerebrals són una complicació també molt agressiva secundària a l’aparició d’un tumor maligne en una altra part del cos que tenen una supervivència mitjana inferior a 1 any.
El neurocirurgià, Gerard Plans, de la Unitat Funcional de Neurooncologia ICO-HUB, destaca que aquest nou sistema “permet aplicar la radioteràpia d’un manera precoç i incidir directament sobre el microambient tumoral, un fet que esperem que tingui com a resultat una reducció del risc de recidiva”. Addicionalment, afegeix, aquest nou tractament suposa per al pacient “la comoditat de rebre en un mateix dia la cirurgia i la radioteràpia, en lloc de començar a sotmetre’s a una radioteràpia externa de forma diferida i en diverses sessions després de la cirurgia”. Plans confia que els resultats dels estudis actualment en marxa puguin demostrar aquests beneficis i ajudar a convertir el tractament en estàndard.
Els actuals quiròfans de l’Hospital Universitari de Bellvitge, inaugurats l’any 2019, estan dotats amb la tecnologia més puntera per a la intervenció dels tumors cerebrals. Gerard Plans destaca que “es tracta d’un dels pocs hospitals de l’Estat que disposen de fins a 3 quiròfans híbrids, amb instal·lació de tomografia computada dins del mateix quiròfan). Compta també amb tecnologia de cirurgia guiada per fluorescència per intervenir tumors cerebrals com ara el glioblastoma, així com sistemes de monitoratge neurofisiològic que controlen i prevenen possibles danys cerebrals col·laterals derivats de la neurocirurgia”.
L’oncòloga radioteràpica, Anna Lucas, de la Unitat Funcional de Neurooncologia ICO-HUB i investigadora principal de l’assaig INTRAGO-II, destaca que “mitjançant aquest utillatge, es pot irradiar pràcticament només el primer centímetre de teixit cerebral adjacent a la paret de la cavitat tumoral, on el risc de recidiva és més alt, i així preservar la resta del cervell dels efectes secundaris de la radiació”. Afegeix que, amb aquesta estratègia, “es busca incrementar la dosi administrada a aquesta zona de més risc i, conseqüentment, augmentar les probabilitats de control de la malaltia”. Explica que en el glioblastoma ja s’ha intentat l’escalada de dosi amb altres tècniques però no s’ha aconseguit sense causar dany a la resta de cervell, i per això confia que amb aquesta irradiació tant focalitzada es pugui assolir.
Per la seva banda, Miquel Macià, oncòleg radioteràpic de la Unitat Funcional de Neurooncologia HUB-ICO i investigador principal de l’assaig INTRAMET, afegeix que “a diferència d’anteriors prototips, l’aparell emprat actualment disposa d’un braç articulat i uns aplicadors esfèrics que optimitzen l’administració del tractament, ja que l’aplicador ha d’estar en perfecte contacte amb la superfície de la cavitat per no deixar àrees infradosificades”. En el cas de les metàstasis, remarca el “beneficiós efecte radiobiològic d’administrar el tractament adjuvant a la cirurgia en una sola dosi i de forma immediata, evitant la repoblació cel·lular durant el temps de demora per l’inici del tractament en el cas de la radioteràpia externa”.