En el tractament del càncer persisteix una paradoxa: Encara que al voltant del 90 per cent dels malalts de càncer que moren ho fan per causes degudes a processos d’invasió cel·lular i metàstasi, el 90 per cent dels fàrmacs existents estan dirigits als tumors primaris.
Per aquesta raó, segons ha exposat Antonio Pineda-Lucena, investigador principal del Laboratori de Bioquímica Estructural i director del Programa de Teràpies Avançades del Centre d’Investigació Príncep Felip (CIPF), de València, resulta clau treballar en el disseny de mètodes diagnòstics i teràpies per combatre la invasió cel·lular i la metàstasi.
L’investigador del CIPF ha dit que “moltes de les estratègies actuals dirigides a la lluita contra el càncer es basen en un coneixement més detallat del microentorn tumoral i dels mecanismes que faciliten la disseminació. Aquests estudis han permès la identificació de diverses dianes farmacològiques que exerceixen papers clau en aquest tipus de processos “.
L’estudi de les firmes metabòliques en sèrum permet diferenciar individus sans dels pacients afectats de càncer de pulmó no microcític, fins i tot en estadis inicials. Entre elles, el seu grup s’ha centrat en l’estudi de la proteïna anomenada heparanasa, “que contribueix a la degradació de la matriu extracel·lular i afavoreix els processos de intravasació i extravasació de cèl·lules tumorals”. Actualment, a més de continuar treballant en la identificació d’inhibidors dissenyats de forma tradicional enfront d’ella, “estem explorant el paper que aquest enzim juga en mieloma múltiple“.
Pineda-Lucena també ha assenyalat que el seu laboratori treballa en el desenvolupament d’aplicacions clíniques basades en la metabolòmica que mesura tots els metabòlits presents en un determinat fluid biològic (orina, sèrum, plasma) en molt poc temps i presenta un potencial enorme en la identificació primerenca i no invasiva de biomarcadors per detectar moltes patologies, entre elles el càncer .
El grup d’aquest investigador ha identificat “firmes metabòliques en sèrum que diferencien específicament individus sans de pacients afectats de càncer de pulmó no microcític, fins i tot en els seus estadis inicials”. De la mateixa manera, és possible distingir pacients afectats de càncer de pulmó d’aquells que presenten patologies pulmonars no canceroses.
Un altre exemple el constitueix el treball que ha realitzat en col·laboració amb el Grup Espanyol de Mieloma (GEM) sobre l’existència de perfils metabòlics que permeten el diagnòstic de mieloma múltiple (MM) i el monitoratge de la resposta als tractaments quimioteràpics. En aquest cas, ha estat possible identificar, d’una banda, combinacions específiques de metabòlits que són característiques dels pacients afectats de MM en comparació amb individus sans i, d’altra, com aquests metabòlits pateixen modificacions en les seves concentracions quan es produeix una resposta positiva als tractaments.
Aquests resultats obren la possibilitat d’identificar les característiques que defineixen aquells grups de pacients que són més proclius a respondre a determinats tractaments, alhora que permet la identificació de paràmetres objectius que facilitin un tractament més personalitzat dels pacients.