Leucèmia

Les projeccions del 2017 inclouen 1.006 casos anuals a Catalunya. Des de 1994 a Catalunya, la incidència d’aquests tumors es manté estable per ambdós sexes. La mortalitat disminueix un 1,2% anual en els homes i un 1,5% anual en les dones, sent la supervivència relativa del 60% en homes i del 55,5% en dones als 5 anys.

Les leucèmies es classifiquen en quatre grans grups segons el seu tipus cel·lular encara que cada grup pot tenir molts tipus de leucèmia amb pronòstics i tractaments diferents: 

• Leucèmia limfoblàstica aguda (LLA): és el tipus més freqüent en nens i, en la població pediàtrica, uns dels càncers més curables, assolint el 85-90% de remissions. És d’aparició sobtada i, si no s’inicia tractament, la progressió és molt ràpida.
• Leucèmia limfàtica crònica (LLC): habitualment, la LLC afecta persones majors de 60 anys, sent extremadament excepcional en nens i progressa molt lentament. En molts casos, les persones que pateixen aquesta malaltia no presenten símptomes durant anys. De creixement molt lent i llarga supervivència, per la qual cosa en etapes inicials només precisa una vigilància periòdica.

• Leucèmia mieloide aguda (LMA): afecta més freqüentment a adults. També s’anomena. És de presentació sobtada i de molt ràpida progressió sense tractament. Existeixen diferents subtipus amb tractaments i pronòstics molt diferents.
• Leucèmia mieloide crònica (LMC): malaltia d’evolució lenta. En general, el diagnòstic sol fer-se en una fase asimptomàtica i poc agressiva anomenada fase crònica. Fins a l’arribada dels fàrmacs actuals, la seva evolució era la de romandre en aquesta fase crònica un període de temps aproximat de 3 a 5 anys, evolucionant posteriorment a una fase accelerada i posteriorment a una fase blàstica. La presència d’aquestes fases accelerades o blàstiques es consideren com les fases més avançades de la malaltia, sent molt similars a una leucèmia aguda i, per tant, amb molt mal pronòstic. Gràcies als tractaments disponibles, la probabilitat de progressió és menor del 10%.

Malgrat tots els avenços i la incessant recerca, encara s’ignoren les causes que provoquen la leucèmia. Doncs, no es pot explicar encara de forma satisfactòria, per què certes persones contreuen la malaltia i d’altres no. 

Tot i això, segons la incidència, alguns dels factors de risc que s’han observat són:

• Sexe i raça: la incidència és més gran en el sexe masculí que en el femení, i en subjectes de raça blanca que en aquells de raça negra.
• Dosis de radiació d’elevada energia: per exemple, les produïdes després de l’explosió de bombes atòmiques al Japó durant la II Guerra Mundial, o d’accidents en centrals nuclears.
• Síndrome de Down: els nens nascuts amb aquesta síndrome són més susceptibles a patir la malaltia.
• Exposició a certes substàncies químiques durant llargs períodes: per exemple, benzè.
• Tractaments per combatre altres tipus de càncer: no obstant això, aquest últim factor representa un risc mínim davant dels beneficis de la quimioteràpia.
• Determinades infeccions virals: els científics han identificat un virus que sembla augmentar el risc a contreure un tipus de leucèmia molt infreqüent, si bé aquest virus no sembla estar associat amb les formes comunes de la malaltia.

Les leucèmies cròniques poden no donar cap símptoma durant molt temps i es diagnostiquen mitjançant una anàlisi de sang. Les leucèmies agudes poden provocar símptomes sobtats com greus i sobtats de febre, pal·lidesa i hemorràgia.

En qualsevol cas, alguns dels símptomes comuns dels diferents tipus de leucèmia aguts són:

• Pèrdua de gana
• Sensació de debilitat i fatiga
• Febre
• Dolors ossis, articulars i musculars
• Hematomes en braços i cames, produïts per la falta de plaquetes. De vegades es produeixen veritables hemorràgies espontànies (nas, genives) o bé hemorràgies excessives en petites ferides. 
• Infeccions (abscessos, sinusitis, pneumònia, etc.) com a símptoma inicial. 
• En alguns casos, es pot observar un augment de la mida dels ganglis limfàtics i molèsties abdominals a conseqüència del creixement del fetge i la melsa. 
• Compressió d’estructures veïnes (per exemple, les de l’interior del tòrax) per part dels ganglis limfàtics inflamats, o bé símptomes derivats de la infiltració del sistema nerviós central (mal de cap, vòmits, somnolència, etc.), dels testicles (dolor, inflor) o dels ossos (dolor), en un petit percentatge dels malalts.

El diagnòstic, en general, es fa amb diverses proves per diagnosticar el càncer i per determinar el seu grau d’extensió a altres òrgans:

• Anàlisi de sang
• Aspirat de la medul·la òssia (amb punció amb agulla fina)
• Altres proves per avaluar l’afectació d’altres òrgans: radiografia toràcica, ecocardiografia, ecografia abdominal, ressonància magnètica, punció lumbar.

El tractament de la leucèmia variarà molt segons el subtipus que afecti el pacient. 

• Quimioteràpia
• Teràpies biològiques
• Trasplantament de medul·la òssia, sang perifèrica o sang de cordó umbilical
• Immunoteràpies