La vacuna del virus del papil·loma prevé el 90% dels càncers de cèrvix

El virus del papil·loma humà (VPH) és la infecció de transmissió sexual més comuna que existeix. Es coneixen més de 200 tipus de VPH, alguns poden provocar malalties associades com berrugues anogenitals o certs tipus de càncer.

DIA-INTERNACIONAL-VPH.png_28489509

Una investigació desenvolupada per centres d’investigació de tot el món, entre els quals es troben l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), el Centre Alemany d’Investigació sobre Càncer (DKFZ), el Laboratori de Diagnòstic DDL d’Holanda, i el grup de Biologia del Càncer i Infeccions (IARC) de Lió, ha recopilat i analitzat 18.247 mostres de pacients amb càncer de 50 països. Les mostres pertanyien a tumors de cèrvix, vulva, vagina, anus, penis, i a tumors de cap i coll.

«El projecte, que va néixer el 2003, va ser plantejat com un estudi internacional el més controlat possible, i amb una mida mostral prou amplia per poder obtenir estimacions robustes de l’impacte del VPH i la seva vacuna en la prevenció d’aquests càncers», comenta la líder de l’estudi, Laia Alemany.

La identificació dels tipus de VPH que estan implicats en aquests càncers va revelar que la vacuna que s’aplica actualment, la vacuna nonavalent, protegeix contra els tipus virals presents en la majoria de tumors. La seva administració pot reduir a la meitat el total dels casos de càncers a localitzacions anatòmiques associades a la infecció per VPH i, en concret, prevenir un 90% dels casos de càncer de cèrvix. Aquests resultats suggereixen que, amb les eines de prevenció que existeixen actualment el càncer de cèrvix podria deixar de ser un problema de salut pública.

18.247 mostres de 50 països

Es tracta del primer i únic estudi que es desenvolupa en aquest camp amb una mida mostral i una representació geogràfica tan amplies. A més, és el més rigorós i homogeni realitzat fins al moment, tant en el tractament de les mostres com en el protocol d’anàlisi, que utilitza a més de la detecció de l’ADN viral, dos biomarcadors diferents per a la detecció de l’activitat viral en els tumors. Una de les principals qüestions del projecte era determinar quina és la proporció, del total de casos d’aquests tipus de càncer, que es pot atribuir a la infecció del VPH.

En alguns d’ells, la infecció pel VPH és la causa oncogènica principal, com en el càncer de cèrvix, o un 83% dels localitzats a l’anus. En d’altres, com els tumors en la cavitat oral (4,4%), la laringe (3,5%) o la cavitat orofaríngea (22.4%), hi ha altres factors cancerígens, com el consum de tabac i alcohol. No obstant això, el canvi d’hàbits sexuals i de salut està augmentant la prevalença del VPH en aquests tipus de tumors.

De la mateixa manera, l’abundant nombre de mostres analitzades va permetre estudiar correlacions amb les dades obtingudes, segons procedència, sexe o edat del pacient.

La vacuna contra el VPH

Les vacunes contra el VPH són vacunes en què es reprodueix la coberta de virus, és a dir, la part que el nostre cos reconeix. Les primeres vacunes contra el VPH actuaven contra els tipus virals més oncogènics, el 16 i 18. A més, en la vacuna tetravalent afegeixen els tipus de virus que causen les berrugues anogenitals (6, 11). Actualment disposem d’una altra vacuna de més ampli espectre que cobreix els genotips 6,11,16,18,31,33,45,58, i 58.