El càncer no és una sentència de mort. El major estudi fins a la data, amb dades de 37,5 milions de pacients en 71 països, revela un augment generalitzat de la supervivència des de l’any 2000.
A Espanya, per exemple, la supervivència cinc anys després del diagnòstic ha passat el 56% al 63% en els pacients de càncer de còlon i del 21% al 27% en els de tumors cerebrals. I aquesta supervivència als cinc anys pràcticament es pot considerar curació en molts tipus de càncer, segons recorden els autors del treball, encapçalats per l’epidemiòloga italiana Claudia Allemani.
Els investigadors han detectat millores fins i tot en els tumors de pitjor pronòstic. A Espanya, la supervivència als cinc anys en el càncer d’esòfag s’ha incrementat del 9% al 13%. En el cas del fetge, ha pujat del 14% al 17%. En pulmó, del 10,8% al 13,5%. En pàncrees, del 5,6% al 7,7%. En altres càncers, la supervivència es manté alta des de fa anys, com els de mama (85%), coll d’úter (65%), pròstata (90%) i melanoma (87%). “En tots els tumors que s’han analitzat hi ha hagut una millora destacada de la supervivència”, resumeix Rafael Marcos-Gragera, epidemiòleg de l’Institut Català d’Oncologia i participant en el macroestudi internacional.
El treball, tot i les dades positives, constata una “inacceptable” desigualtat en l’accés als serveis mèdics. La supervivència als cinc anys d’un càncer de mama és del 90% als EUA, enfront del 66% de l’Índia. A Finlàndia, més del 95% dels nens diagnosticats amb leucèmia limfoblàstica aguda segueixen vius als cinc anys. A l’Equador, només el 49,8%. “Cal acabar amb la oncoplutocracia, en la qual els progressos en la lluita contra el càncer només beneficien els països i pacients rics”, exigeix l’oncòleg Richard Sullivan, del King ‘s College de Londres, a la revista mèdica que publica avui els nous dades, The Lancet.
L’estudi internacional, batejat Concord-3, analitza 18 dels tipus de càncer més habituals. En la majoria d’ells, les supervivències més altes es registren als EUA, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i als països nòrdics. El codi postal segueix sent més important que el codi genètic en la salut pública. Per exemple, la supervivència als cinc anys d’un nen diagnosticat amb un tumor cerebral és del 29% al Brasil, el 36% a Mèxic, el 41% a la Xina, el 66% a Espanya, el 78% als EUA i del 80% a Suècia.