El càncer de cèrvix o coll d’úter és el quart més freqüent entre les dones a nivell mundial per darrera del càncer de mama, el colorectal i el de pulmó. Afortunadament, a casa nostra, la incidència és molt més baixa i correspon a un 1,88%.
Es tracta d’un tipus de tumor que es diagnostica, majoritàriament, entre dones joves d’entre 35 a 50 anys i la causa principal per a desenvolupar aquest tipus de tumor és la infecció pel Virus del Papil·loma Humà (VPH) que es transmet per contacte sexual.
Altres factors de risc a l’hora de desenvolupar aquesta malaltia són el tabaquisme, la immunosupressió (com en el cas de persones afectades amb el virus del VIH o de tractaments immunosupressors) i la coinfecció per altres malalties de transmissió sexual. Avui, Dia Mundial del Càncer de Cèrvix cal recordar que la prevenció i el cribratge són cabdals per tal d’evitar aquest tipus de tumor i que cal utilitzar-les per tal de reduir l’aparició de la malaltia.
El Virus del Papil·loma Humà (VPH) com a principal causa de càncer de cèrvix
La infecció del Virus del Papil·loma Humà (VPH) és molt freqüent en la població sexualment activa però no totes les dones infectadesarribaran a desenvolupar un càncer. La majoria de les infeccions es resolen de forma espontània però la seva persistència al llarg del temps pot ocasionar anomalies en les cèl·lules que puguin evolucionar des de lesions premalignes a càncer com és el cas del càncer de cèrvix o coll uterí. De fet, a nivell mundial s’estima que 270.000 dones moren anul·lament a tot el món a causa del càncer de cèrvix.
El VPH és un virus de transmissió sexual, amb més de 200 tipus diferents però no tots ells són d’alt risc oncogènic, és a dir, amb capacitat per arribar a provocar un càncer. Existeixen diferents mesures per a la prevenció dels càncers associats al VPH: En primer lloc la vacuna contra el VPH, que prevé amb eficàcia la infecció pel virus. Per altra banda les proves de cribratge, ja sigui la citologia cervical o la prova de detecció del VPH, que detecten els canvis a nivell cel·lular que provoca la infecció, tant lesions premalignes com tumors en estadis inicials i potencialment curables.
No obstant això, els països en desenvolupament tenen un accés limitat a aquestes mesures de prevenció. Per aquest motiu el càncer de coll uterí es diagnostica sovint en estadis avançats de la malaltia i el resultat del tractament no és bo, donant lloc a una alta taxa de mortalitat. Fins i tot als països desenvolupats, l’accés a prevenció, detecció i tractament varia, l’impacte del VPH és més gran en les comunitats més pobres.
De quina manera podem prevenir el càncer de cèrvix?
En l’actualitat, l’estratègia de prevenció a Catalunya té dues característiques importants. Per una banda la vacunació, prevenció primària, que està inclosa en el calendari vacunal als 11-12 anys i que s’ha demostrat eficaç en la reducció de les lesions premalignes, sobretot, quan s’administra abans de l’inici de les relacions sexuals. En els propers anys, s’espera poder tenir les dades en relació a l’impacte de la incidència del càncer de cèrvix a llarg termini.
Per altra banda, com a prevenció secundaria, els programes de cribratge són els que poden detectar el contacte amb el VPH i les lesions premalignes, de manera que es pot establir un seguiment i/o tractament per evitar que s’arribi a desenvolupar un càncer. En aquest punt, la citologia és la prova principal i es fa a través d’un programa oportunista. Així doncs, el protocol actual recomana una revisió ginecològica cada 3 anys amb citologia a dones de 25 a 65 anys. En aquesta visita ginecològica es pren una mostra de coll d’úter per tal de realitzar la citologia. Cal destacar que, fins a dia d’avui, aquesta és la prova més utilitzada a nivell mundial per tal de realitzar aquest tipus de cribratge.
De fet, es recomana que 3 anys després de l’inici de les relacions sexuals, o a partir dels 25 anys d’edat, les dones que hagin tingut o que tinguin relacions sexuals es facin una citologia cada 3 anys. Això permet identificar a les dones que tenen un major risc de poder patir, al cap dels anys, un càncer de coll uterí i poder fer-los-hi un millor seguiment per tal de poder prevenir la malaltia. A partir dels 65 anys, si les darreres citologies han estat normals, ja no cal realitzar-ne més.
Nous tractaments per millorar els resultats de supervivència en càncer de cèrvix
Un cop el càncer de cèrvix es diagnostica, el tractament depèn de l’estadiatge inicial i l’extensió de la malaltia. Quan el tumor és de mida petita i localitzat, es fa tractament quirúrgic amb radioteràpia o radioquimioteràpia preventiva posteriors, segons el factor de risc després de l’anàlisi anatomopatològic un cop feta la cirurgia. En els casos que el tumor està localment avançat dins de la pelvis, el tractament administrat és a través de la radioteràpia de forma conjunta amb quimioteràpia amb intenció curativa. Quan la malaltia es diagnostica amb presència de metàstasis o torna a reaparèixer, es fa quimioteràpia acompanyada de anticossos monoclonals.
És important tractar a les pacients en unitats multidisciplinars per al correcte diagnòstic, estadiatge i planificació del tractament, així com per tenir l’oportunitat de participar en assaigs clínics d’investigació.
En aquests moments s’està estudiant afegir noves teràpies als tractaments convencionals, principalment en el camp de la immunoteràpia, per tal de poder millorar els resultats de la supervivència. Després de molts anys d’investigació sense avenços en el tractament, la introducció del primer fàrmac biològic, combinat amb quimioteràpia, ha demostrat un augment de la supervivència i ha significat un canvi important en el pronòstic d’aquestes pacients.
Per tal de seguir investigant per millorar els resultats de supervivència, a l’ICO existeixen diversos assaigs clínics amb aquestes teràpies. La majoria d’aquests estudis exploren el benefici de l’addicció al tractament estàndard actual de diferents tipus d’immunoteràpia, principalment fàrmacs anti PD1 i anti PD-L1 que ja han demostrat bons resultats en el tractament d’altres tipus de tumors, com el de pulmó.