Una mitjana de 800.000 dones moren de càncer de coll uterí i de mama al món cada any, però, el lloc en què viu una dona determina les seves possibilitats de supervivència. Dos terços de les morts per càncer de mama i nou de cada deu morts per càncer cervical es produeixen en països d’ingressos baixos i mitjans (PIBM).
Tot i que alguns serveis de diagnòstic i tractament, com la mamografia i la radioteràpia són probablement inabastables, hi ha diverses intervencions cost-efectives d’alt impacte comprovat per fer front a aquests càncers i tenen el potencial de prevenir centenars de milers de morts cada any , sense emabargo, sovint no estan disponibles.
Els autors d’una sèrie de tres articles publicats a The Lancet, diuen que els esforços dirigits pels països a fer front als càncers de mama, coll uterí i d’altres que es donen en les dones en aquests països, fins ara han estat inadequats i demanen esforços internacionals per posar fi a les morts prevenibles de càncer de mama i de coll d’úter.
El càncer de coll uterí, per exemple, és gairebé totalment prevenible gràcies a la vacunació de rutina contra el virus del papil·loma humà (VPH) de les nenes i el cribratge cervical amb el tractament de les lesions precanceroses, cap dels quals requereixen oncòlegs o centres oncològics especialitzats.
“Hi ha una idea generalitzada que els càncers de mama i coll uterí són massa difícils i costosos de prevenir i tractar, sobretot en països amb pocs recursos. Però res podria estar més lluny de la veritat. Aquesta sèrie demostra clarament que hi ha intervencions rendibles d’alt impacte per als països en totes les etapes del desenvolupament “, explica la directora d’aquesta sèrie, la professora Ophira Ginsburg, de la Universitat de Toronto, Canadà.
Països amb només el 5 per cent del finançament pel càncer
La persistent falta d’inversions en els PIBM, que reben només el 5 per cent del finançament mundial per al càncer, ha exacerbat el problema. Com a resultat, aquestes ‘malalties oblidades’ han tingut efectes negatius sobre la salut de la dona, la vida familiar, la pobresa i el desenvolupament econòmic.
Els investigadors d’aquests documents exigeixen esforços internacionals, similars als que han donat lloc a importants millores en la salut materna per posar fi als casos que es poden prevenir i les morts per càncer de mama i de coll uterí en 2030, que maten a gairebé tres vegades més dones cada any (mig milió més) que les complicacions de l’embaràs i el part (és a dir, la mortalitat materna; 303.000 morts el 2015).
D’altra banda, en els països d’alts ingressos com Canadà, Estats Units i Regne Unit, on a gran escala la detecció de càncer cervical és comú, les taxes de càncer de coll uterí estandarditzades per edat són relativament baixes en comparació amb els països del Àfrica sub-subsahariana i Amèrica central i del Sud.
El càncer de mama i de coll uterí no són inevitablement fatals i poden prevenir i tractar-se, segons els autors, sobretot si es detecten i tracten en una etapa primerenca. “Amb moltes prioritats de salut que competeixen en els països de baixos i mitjans ingressos, als serveis per als càncers de les dones se’ls dóna baixa prioritat i s’assignen pocs recursos”, explica la coautora del treball, la professora Lynette Denny, del Hospital Groote Schuur, de la Universitat de Ciutat del Cap, Àfrica del Sud.
Incloure l’atenció al càncer femení en els objectius internacionals
Els autors argumenten que la resposta als càncers de la dona s’ha de veure com una part vital dels compromisos internacionals per aconseguir la cobertura universal de salut i els nous objectius del desenvolupament sostenible.
Es necessita un compromís polític de gran abast i inversió financera substancial per garantir que, en 2030, el 70% de les nenes (de 9 a 13 anys d’edat) es immunitzen contra el VPH o que totes les dones amb càncer de mama tenen accés al diagnòstic i tractament precoç. Segons la seva opinió, la clau serà invertir en els sistemes de salut en lloc de centrar-se en els programes específics de la malaltia i realinear l’ajuda sanitària internacional amb la necessitat de salut.
Segons el coautor Richard Sullivan, professor de Càncer i Salut Global al Kings College de Londres, al Regne Unit, “la comunitat mundial no pot seguir ignorant el problema dels centenars de milers de dones que moren innecessàriament cada any i la necessitat d’un accés assequible al tractament del càncer es preveu que augmenti en les pròximes dècades, ja que molts dels països més pobres s’enfronten a creixents taxes de càncers “.