Un estudi del’Institut d’Oncologia de Vall d’Hebron (VHIO), publicat a The Lancet, demostra que afegir immunoteràpia al tractament amb quimioteràpia millora significativament la supervivència de les dones amb càncer de cèrvix metastàtic o recurrent.
Presentats en sessió plenària virtual de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO) per la Dra. Ana Oaknin, investigadora principal i primera autora d’aquest estudi internacional, les dades publicades avui mostren una mitjana de supervivència general de 32,1 mesos en pacients que van rebre atezolizumab (un inhibidor del punt de control immunitari) més bevacizumab (un fàrmac dirigit contra l’angiogènesi, la formació de vasos sanguinis que permeten a les cèl·lules tumorals nodrir-se i proliferar) i quimioteràpia enfront dels 22,8 mesos en pacients que van rebre l’opció estàndard de tractament, bevacizumab més quimioteràpia.
Les pacients amb càncer de coll uterí metastàtic, recurrent o persistent no susceptible de ser tractades amb cirurgia o radioteràpia tenen un pronòstic molt pobre. El tractament estàndard de primera línia en aquest escenari és la combinació de quimioteràpia cisplatí/paclitaxel més l’antiangiogènic bevacizumab l’aprovació del qual es va basar en els resultats de l’estudi GOG240 amb una mitjana de supervivència general de 17 mesos i una supervivència lliure de progressió de 8,2 mesos.
Aquest assaig internacional va incloure 410 pacients amb càncer de cèrvix avançat metastàtic o recurrent que no haguessin estat tractades prèviament i que no eren susceptibles de ser tractades amb cirurgia o radioteràpia. Els resultats de l’estudi es publiquen avui a la revista The Lancet.
Després d’una mitjana de 35 mesos de seguiment de les pacients incloses a l’assaig, la mitjana de supervivència global de les pacients tractades amb immunoteràpia més el tractament estàndard va ser de 32,1 mesos davant dels 22,8 mesos en les pacients tractades únicament amb el tractament estàndard.
Als resultats de l’assaig també es van observar millores significatives en la supervivència lliure de progressió (el temps que triga a tornar a créixer el tumor després de començar el tractament) que va ser de 13,7 mesos en les pacients tractades amb la combinació experimental davant de 10,4 mesos de les pacients que van rebre la combinació estàndard.
Font: VHIO