ENTREVISTA A MIKY i TONI, els dos corredors de la Marató de Sables que han superat el repte solidari dels 10€/Km a favor de la FECEC.
- Ja heu realitzat dues campanyes de recaptació destinades a la FECEC. D’on surt el vostre compromís cap a la nostra Federació?
MIKI: Des que va morir la meva mare com a conseqüència d’un càncer el 1992 em vaig prometre que algun dia faria quelcom que ajudés en la lluita contra aquesta malaltia. La FECEC fa una feina molt important perquè toca aspectes socials que ajuden molt els malalts i les seves famílies que, sovint, són descuidats per les administracions públiques. I és per això que ens ha resultat molt fàcil agafar un compromís ferm vers la FECEC.
TONI: De la voluntat d’ajudar a qui ens ha ajudat, a nosaltres o als nostres essers estimats.
- El darrer repte va ser ni més ni menys que la Marató de Sables. Com ha estat l’experiència de participar en la travessia més dura que hi ha pel desert del Sàhara?
MIKI: Per mi ha estat més aviat una experiència vital. Tot i que esportivament estic molt content amb el resultat, em quedo amb els aspectes més humans viscuts, com la solidaritat sense límits, el companyerisme, etc. Tota una teràpia que m’ha ajudat a superar pors, a demostrar-me a mi mateix que “si vols, pots” i sobretot per retre un homenatge als meus pares. I es que la soledat d’ aquesta prova tan dura al desert dóna temps per pensar molt i per parlar amb tu mateix durant moltes i moltes hores.
TONI: Anar a la MDS, és una experiència esportiva i humana difícil d’explicar per les sensacions que hi vius. Esportivament és molt dura i humanament traspua humanitat per tots costats. Hi ha una frase d’un il·lustre competidor (Jorge Aubeso, 6 vegades campió d’Espanya de 100km): “Aquesta fotuda cursa et trenca les cames però t’atrapa el cor”
- Quina preparació específica heu seguit per preparar la Marató de Sables
TONI y MIKI: Normalment ja practiquem esport a nivell federat, però específicament per a MDS hem fet molta muntanya i una mica de platja per acostumar-nos a la fatiga que suposa anar per la sorra. Hem fet “tirades” llargues i també entrenament doble molts dies durant els darrers 3 mesos abans de la cursa. A més hem hagut de treballar molt sobretot per superar unes petites lesions que vàrem patir al gener i que ens van obligar a modificar una mica el planning. Es tractava sobretot de treballar la musculatura per poder suportar les condicions tan extremes d’aquesta prova de resistència.
A més hem hagut de gestionar molt bé el material que havíem de portar, planificar l’alimentació, cuidar els peus per enfortir la pell, etc. No tot ha estat preparació física.
- Un repte per aconseguir fons suposa temps i esforç. Com us heu organitzat per aconseguir amb èxit el repte solidari de la Marató de Sables?
TONI: Ens ha ajudat molt la gent , coneguts, de la feina i del nostre Club ( Joventut Atlètica Montcada), però el motor ha estat l’equip del repte: Joan Asbert, Josep Amador, Miki (impulsor de tot això) i jo.
MIKI: Com diu el Toni la clau ha estat el treball en equip. Des del principi ens vàrem engrescar amb el projecte i el compromís amb la causa ha estat unànime. Si tu estàs il.lusionat i ho transmets, és més fàcil liderar i hem aconseguit que molta gent ens segueixi i creiés en allò que estàvem fent.
- Com ho heu compaginant amb la preparació de la cursa i el vostre dia a dia familiar i laboral?
TONI: La major part del temps l’hem dedicat als caps de setmana. Tot i que hem restat temps de dedicació a la família, comptàvem amb el seu suport. Esportivament no hi ha problema, córrer es pot fer en qualsevol moment del dia i molt autònomament.
MIKI: Quan vols fer alguna cosa i estàs motivat treus temps d’on sigui. El dia té 24 hores i es qüestió d’organitzar i gestionar molt bé el temps. No ha estat cap problema i a més a més, ho hem fet amb molt de gust.
- Un cop tot passat, que us ha aportat l’experiència de participar en aquesta Marató de Sables i donar-li aquest sentit solidari?
TONI: El sentit solidari ens ha aportat fermesa en el repte esportiu. Individualment, si et retires en una cursa…doncs et retires i ja en vindrà una altra. Aquí NO, aquí teníem molta gent al darrera. Des de l’inici vàrem dir: “Nosaltres acabarem la MDS-2015 i aconseguirem els 10€/km (4.800€)” que ens varem fitxar. En ultrafons, quan emocionalment tens un al·licient, pots conquerir el repte que vulguis.
MIKI: Coincideixo amb tot això que diu el Toni. A mi personalment m’ha canviat la visió de la vida i penso que tots hauríem de dedicar part del nostre temps lliure a fer accions com aquestes. El #corropertu ha significat per nosaltres alguna cosa més que un simple hashtag, ja forma part de la nostre vida i del nostre cor.
- Quins reptes de futur us plantegeu ara en termes esportius?
TONI: Ara mateix em ve de gust una cosa que m’agrada molt i en gaudeixo moltíssim: les travesses per muntanya, en grup o en solitari ( també la soledat del corredors de fons és un regal pels sentits), de 2 o més dies. El dies 6/7 de juny farem la Cavalls de Vent en 2 dies un grup del Club. També alguna altra cursa per etapes, en cara per decidir: Transapline, Costa Rica, Portugal…
MIKI: Jo, de moment acabaré l’any disfrutant dels triatlons de mitja distància i d’alguna cursa de muntanya. I per l’any vinent segurament prepararé un altre Ironman i espero compartir amb el Toni alguna altre cursa per etapes (s’aprèn molt al costat del “mestre”).
TONI i MIKI:
Junts contra el càncer no acaba a la Marató de Sables 2015, continuarem fent accions. Falta veure com ho enfoquem perquè la gent no es cansi de nosaltres i continuï creient en els nostres projectes solidaris en col.laboració amb la FECEC.
Volem agrair el suport que hem tingut per part de la FECEC, del Joan Asbert i Josep Amador com a part del “Core team”, del nostre Club la Juventut Atlètica Montcada, dels Col.legis de la Salle i del Sagrat Cor de Montcada, d’empreses com Allianz, Kubdu Biltong i Go en Forma, de la família, dels amics, coneguts i anònims que d’una manera o altre en algun moment del projecte han col.laborat d’una manera desinteressada amb el seu temps, donacions a migranodearena, etc.
Volem tenir també un record per l’Albert López Ortega impulsor del moviment #viviracontracorriente que es va comprometre a fer una xerrada a favor del nostre projecte solidari al col.legi La Salle de Montcada i que, malauradament, va morir just la setmana que havíem acordat. Ell ens ha deixat un llegat que ha de servir a tots els malalts de càncer per afrontar la vida amb optimisme i lluitar sense pors, perquè el càncer ens guanyarà moltes batalles però no la guerra final.
MIKI: Finalment i a títol personal vull fer una menció especial a la Vero, una de les meves millors amigues que va començar a lluitar contra la malaltia just quan nosaltres engegàvem el projecte solidari i que a data d’avui podem dir que es tota una supervivent. La seva lluita, com ha afrontat la malaltia i com l’ha superada ha estat tot un exemple per a mi. Persones com la Vero son els veritables herois i la raó per la qual aquests projectes solidaris tenen tot el sentit del món.
Tots junt contra el càncer!!! #corropertu.