La FECEC reclama al govern espanyol que l’Estratègia en càncer inclogui mesures per a la reinserció social i laboral de les persones que han superat un càncer

100221-darias-iceta4

  • Demana accions per a la reinserció social i laboral dels supervivents de càncer. La FECEC considera que Espanya hauria d’anar en la línia del Pla Europeu de lluita contra el càncer que preveu promoure programes de reinserció laboral per les persones que han superat el càncer, així com un esforç per garantir l’accés a productes financers.
  • Valora l’aprovació de l’Estrategia en càncer en el Consell Interterritorial de Salut, on estan representats el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes, deu anys després de la seva última actualització.
  • Celebra el compromís del Ministeri de Sanitat d’avaluar l’impacte de la pandèmia en l’atenció oncològica i detecció precoç i demana que vagi acompanyada d’una inversió pressupostària adequada.

 

La Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) valora l’aprovació de l’Estratègia en càncer però reclama mesures de reinserció social i laboral per a les persones que han superat un càncer. La FECEC assenyala que Espanya encara està lluny de les recomanacions del Pla europeu de lluita contra el càncer, com les que estaven incloses al document del 2010.

L’Estratègia en càncer va ser acordada entre el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes, al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, deu anys després de la seva darrera actualització.

L’acord recull 5 línies d’actuació i 40 objectius amb 52 accions a assolir amb accions a implementar. Les 5 línies d’actuació són la promoció de la salut i prevenció en càncer, atenció sanitària, atenció sanitària a la infància i adolescència, dades i informació de càncer i recerca.

Punts a destacar del document

Entre els 40 objectius inclosos a l’Estratègia en càncer la FECEC destaca el següent:

  • En l’àmbit de promoció de la salut, més enllà de la divulgació del codi europeu contra el càncer, la FECEC subratlla com a rellevant que l’estratègia mencioni per primera vegada el càncer laboral i la inclusió de millorar del sistema d’informació i vigilància del càncer laboral i dels carcinògens en l’entorn laboral.
  • En detecció precoç és una bona notícia establir un cribratge poblacional per al càncer de cèrvix, com succeeix amb el de càncer de còlon. Ara caldrà una reforma de l’atenció primària per poder atendre aquest cribratge poblacional.
  • En el model assistencial valorem la creació d’una gestora de casos en els principals tumors i la progressiva extensió del model d’atenció multidisciplinari i cooperatiu basat en xarxes assistencials entre professionals i centres. També destaquem l’aposta per la formació de professionals en habilitats comunicatives amb pacients. Aquesta darrera qüestió ha estat una vella reclamació de les organitzacions de pacients.
  • En qualitat de vida i seguiment, segueix sense abordar en profunditat l’atenció psicosocial integral a les persones amb càncer, tot i que valorem la voluntat d’oferir atenció social als malalts i als seus familiars a través d’un estudi de l’impacte laboral, psicològic i social o l’elaboració d’un pla individualitzat de seguiment. Ara bé, calen mesures de suport a la rehabilitació, integració social i reinserció laboral. El Pla Europeu contra el càncer, en canvi, sí que fa una menció expressa als supervivents i als problemes en l’àmbit laboral i preveu un sistema d’accés igualitari a productes financers per pal·liar dificultats econòmiques derivades de la malaltia i la reincorporació al mercat de treball.
  • Valorem la fixació de criteris clars en oncologia pediàtrica sobre fins a quina franja d’edats els menors seran atesos en unitats infantils i d’adolescents.
  • En investigació en càncer Espanya continua a la cua d’Europa amb propostes poc desenvolupades en comparació amb el Pla Europeu, que preveu establir un nou Centre de coneixement en càncer per ajudar a coordinar iniciatives científiques i tècniques a l’àmbit de la UE o una iniciativa europea d’obtenció d’imatges oncològiques per millorar la medicina personalitzada i les solucions innovadores.

 

Càncer i COVID-19 

La FECEC valora l’acord sobre Covid-19 i la prevenció i el control del càncer per avaluar l’impacte negatiu de la pandèmia en l’atenció dels pacients oncològics i la detecció precoç. En aquest sentit, reclama al govern espanyol dotació pressupostària per restablir un correcte funcionament de l’atenció mèdica, els tractaments, proves diagnòstiques i programes de cribratge poblacional.

El document, aprovat la setmana passada, ha estat elaborat i consensuat pel Comitè de Seguiment i Avaluació de l’Estratègia en Càncer del Sistema Nacional de Salut, format per les societats científiques i associacions de pacients relacionades amb càncer, les comunitats autònomes, l’Institut de Salut Carlos III  i el Ministeri de Sanitat.

El document estableix criteris sobre els aspectes assistencials a modificar després del primer impacte de la pandèmia. Entre altres, proposa la millora del diagnòstic en l’atenció primària, afavorint l’avaluació de símptomes de sospita de càncer a través i l’accés a proves diagnòstiques. Preveu plans per a mantenir els serveis de diagnòstic i tractament de càncer durant els pics COVID-19, entre d’altres.

Rerefons

A Espanya, en l’actualitat, el càncer és la segona causa de mort després de les malalties de l’aparell circulatori encara que en els homes és, des de l’any 2000, la primera causa de mort. A Europa 2,7 milions de persones van ser diagnosticades d’aquesta malaltia el 2020, i uns altres 1,3 milions de persones van perdre la vida.

A banda d’afectar greument la vida dels pacients i dels que hi ha al seu voltant, el càncer té un fort impacte en els nostres sistemes sanitaris, la nostra economia i la societat en general. S’estima que l’impacte econòmic global del càncer a Europa supera els 100.000 milions d’euros anualment.

Si no es prenen mesures eficaces, el nombre de casos de càncer podria augmentar gairebé un 25 % d’aquí al 2035, segons dades facilitades per la UE, cosa que faria del càncer la primera causa de mort a Europa. La pandèmia de la COVID-19 ha afectat greument l’atenció al càncer: ha pertorbat els tractaments, ha endarrerit els diagnòstics i les vacunacions, i ha tingut un impacte en l’accés als medicaments.

Pots consultar la nota de premsa completa aquí.