“El càncer de pulmó és el que més gent mata a tot el món i la raó és que gairebé sempre ho diagnostiquem tard”, explica al seu despatx Avi Spira, pneumòleg i director del Centre de Càncer de la Universitat de Boston (EUA) . “Per quan els pacients tenen els primers símptomes i vénen al metge, normalment, el tumor s’ha estès fora del pulmó i no hi ha res que puguem fer”, lamenta.
Aquest tipus de càncer mata cada any a més de milió i mig de persones, unes 21.000 a Espanya, i l’Organització Mundial de la Salut pronostica que la seva incidència augmentarà un 70% en les pròximes dues dècades. Aquesta cruenta guerra afecta desproporcionadament als països en desenvolupament. Per guanyar-la, és clau aconseguir un bon mètode de diagnòstic d’hora.
L’equip de Spira treballa per aconseguir-ho des de fa anys basat en una nova idea. “El 85% dels fumadors mai desenvolupa càncer de pulmó”, recorda el metge, però “el 90% dels tumors d’aquest tipus es dóna en gent que fuma”. Això vol dir que hi ha gent predisposada genèticament a la malaltia i, les seves cèl·lules “responen d’una forma diferent al tabac”.
“Quan fumes, o quan inhales aire contaminat, les primeres cèl·lules en el teu cos que responen són les epitelials, que recobreixen l’interior de la boca, el nas i les vies respiratòries”, explica. En les persones amb predisposició genètica, “els gens que s’han d’encendre i apagar en aquestes cèl·lules per evitar el càncer no semblen estar funcionant”.
Spira ha estudiat a fumadors d’alt risc de càncer als quals se’ls fa un escàner de pit a la recerca de nòduls, anomalies que podrien ser un tumor. Quan això succeeix es pot realitzar una operació per analitzar el teixit del pulmó (biòpsia), una intervenció que comporta els seus riscos i dóna bastants falsos positius. “Una de cada tres cirurgies resulta ser benigna”, alerta el metge.
Aquesta anàlisi es faria prenent mostres d’ADN de l’interior del nas amb un simple bastonet. En un primer moment, permetria detectar quins pacients tenen marcadors de risc i han de fer-se la biòpsia i quins no.
“El proper pas”, explica Spira, “és fer un nou assaig clínic amb molts més pacients per validar-“. Un d’aquests assajos ja està en marxa en centenars de militars i veterans d’EUA. “Els militars fumen més que la resta de la població i tenen un risc molt alt de càncer de pulmó, així que estem fent un estudi analitzant els nòduls i usant el test nasal”.
El metge ja ha participat en la creació d’un altre examen genètic similar que analitza els mateixos gens en cèl·lules rescatades dels bronquis amb una sonda. Ja està aprovat per al seu ús als Estats Units, però aquesta prova requereix fer-se una broncoscòpia que molts pacients mai arriben a fer-se. L’anàlisi d’ADN nasal seria més assequible i fàcil de fer.
“Probablement tinguem els resultats en dos anys” i, “si funciona, estaríem a dos o tres anys de poder usar-lo en clínica”, explica Spira. En el futur, aquesta tècnica es podria usar de forma més generalitzada, assenyalen els seus creadors, i ajudar a reduir la mortalitat associada a aquesta malaltia.
Martín Lázaro, portaveu de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, comenta el complicat que és tallar aquesta malaltia a temps. “Moltes vegades el pacient no té símptomes i, quan es fa un examen, el primer que es detecta és ja una metàstasi”, explica aquest oncòleg de l’Hospital Álvaro Cunqueiro de Vigo.
A Espanya encara no està establert que els pacients de risc es facin un escàner (TAC) de baixa emissió en el pit com a EUA, “però segurament s’acabarà establint per a fumadors importants”, opina. “Aquest nou test s’ha de validar amb més estudis, però pot ser molt útil, sobretot en els pacients que tenen anomalies de difícil accés”, ressalta.