L’ús de la braquiteràpia en pacients amb càncer de mama de bon pronòstic escurça de set setmanes a una la durada del tractament, el que suposa una gran millora en la qualitat de vida, i obté uns resultats similars que els que s’aconsegueixen amb la radioteràpia externa tradicional, és a dir, una taxa de curació del 85% -90% al cap de cinc anys.
Així ho confirma un estudi realitzat amb 1.184 dones en què ha participat l’Institut Català d’Oncologia (ICO) de l’Hospitalet de Llobregat. Un 15% de les pacients amb càncer de mama poden beneficiar-se d’aquest tipus de tractament, considera Ferran Guedea, cap del Servei d’Oncologia Radioteràpica del mateix centre.
La braquiteràpia consisteix en la col·locació d’una font radioactiva -en aquest cas una font d’iridi-192- dins o en les proximitats del tumor perquè la radiació que emet destrueixi les cèl·lules malignes. Com a gran millora enfront de la radioteràpia externa, que envia els seus raigs X des de fora del cos, aquest sistema només afecta una zona molt localitzada al voltant de la font de radiació. En definitiva, és molt més selectiu.
DIVERSOS TIPUS DE CÀNCER
L’ICO-Hospitalet, equipat amb un modern quiròfan radioprotegido, empra la braquiteràpia des de fa pràcticament dues dècades per al tractament de diversos tipus de càncer, incloent també el de pròstata i tumors ginecològics. S’han fet uns 15.000 tractaments.
Les participants en el nou estudi sobre l’eficàcia de la braquiteràpia, publicat recentment a la revista Lancet Oncology, procedien de set països europeus i 16 centres hospitalaris. A totes elles se’ls havia realitzat cirurgia conservadora. A més del doctor Guedea, el treball a l’ICO-Hospitalet va estar encapçalat per Cristina Gutiérrez, coordinadora de la Unitat de Braquiteràpia del centre.
La braquiteràpia no és per ara l’alternativa per a tots els casos de càncer de mama, sinó que està indicada per al 10% -15% de les dones que compleixen «certs requisits», puntualitza Guedea: tenen més de 50 anys, el tumor és de risc baix ( «quan són operades, se’ls extreuen els ganglis sentinelles i es cataloga el grup de risc»), la seva grandària és inferior a tres centímetres, la pacient no té ganglis afectats en l’aixella i els receptors hormonals del tumor són positius .
De les 1.184 pacients de l’estudi, 551 van ser tractades diàriament amb el sistema de radioteràpia externa tradicional durant set setmanes i 633 ho van fer amb braquiteràpia. A curt termini, les pacients que van ser tractats amb braquiteràpia «van estar exposades menys temps a les radiacions, van tenir menys toxicitat cutània i van guanyar en qualitat de vida», destaca l’ICO en una nota informativa. «A més, al cap de cinc anys es va poder observar que no hi ha diferències significatives en el nombre de recaigudes utilitzant un tractament o un altre».
UNA INTERVENCIÓ
Aquesta tècnica obliga a fer una sola intervenció, que pot coincidir amb l’extirpació del tumor. A la pacient se li col·loca al pit un tub plàstic que haurà de portar durant cinc dies, el temps que dura el tractament. Les dones han d’acudir a l’hospital dues vegades diàries (matí i tarda) de dilluns a dijous, en sessions que duren uns 10 minuts. «Després es poden anar a casa i fer vida totalment normal», comenta Guedea. Davant de les set setmanes de la radioteràpia habitual, «això és una gran millora, especialment per a dones amb problemes de mobilitat o que han de venir de lluny», posa com a exemple cap del Servei d’Oncologia Radioteràpica.
Vistos els bons resultats, Guedea considera que la braquiteràpia podria convertir-se en el tractament estàndard per a aquest tipus de tumor «en les dones que compleixin els requisits esmentats.
Segons les dades del Pla Director d’Oncologia, el càncer de mama és el més freqüent en les dones a Catalunya. S’estimen uns 4.200 casos a l’any, fet que suposa gairebé el 30% de tots els tumors en dones. També és la primera causa de mort per càncer, amb unes 1.000 defuncions l’any, el 17% de morts per càncer en dones.