Tot i formar part de la moderna societat del segle XXI i viure en un país benestant, rebre la noticia d’un diagnòstic de càncer continua provocant un important impacte a nivell psicològic.
Precisament, el fet que visquem en aquesta part del món (la que viu d’esquenes al deteriorament, l’envelliment i qualsevol experiència que impliqui sofriment) ens condiciona davant d’una circumstància de la vida com aquesta, doncs sembla com si les dificultats, les malalties (per tant el “càncer”) el tinguessin els “altres” i no pas la pròpia persona afectada.
Tenint en compte això, no ens ha d’estranyar que, quan es comunica una mala notícia relacionada amb un diagnòstic de càncer, afecti de forma important a la persona afectada i a la família amb la que conviu i/o està vinculada.
La incredulitat, és sovint una reacció característica d’aquest primer moment; la negació que, d’entrada surt de dintre: “no pot ser, s’han equivocat, càncer jo…? si em trobo be, i no em fa mal res…!.
Aquesta resistència a acceptar la realitat que sovint tenim totes les persones i que, passats des d’uns minuts a uns dies, dóna pas al desànim, la por, l’ansietat (entre d’altres símptomes) un cop la persona constata que no es tracta de cap equivocació.
És aquest un moment de gran patiment, d’elevada ansietat en la persona recent diagnosticada però també en els altres membres de la seva família. És un moment caòtic, de desorganització inicial, de por davant la incertesa del que ara s’inicia.
Aquesta situació d’ impacte i desorganització, es veu reconduïda sovint pels diversos membres de l’equip de salut que atenen l’afectat : oncòlegs, cirurgians, infermeres, treballadors socials, psicòlegs, etc. Ells són els que ajudaran a trobar el nord enmig d’aquesta espessa boira del principi del procés.
Un cop s’han iniciat els tractaments oncològics, normalment la persona i el seu entorn disminueix l’ansietat i la por permeten així, incorporar altres emocions i maneres d’afrontar la situació dels tractaments.
L’impacte es comença a pair. Fins aquest moment, la persona no té percepció de controlar res de la seva vida. Un cop arribat a aquest port, es percep un major control a nivell subjectiu, modulat per l’experiència d’haver experimentat algun cop els tractaments i aprendre a gestionar millor els efectes secundaris dels mateixos.
La boira que no deixava veure clar, es comença a dissipar, arriba doncs més serenor però també emocions que fins ara no s’havien mostrat obertament, com la tristesa y la pena. Les sales d’espera, les sessions de quimioteràpia o radioteràpia, la gran quantitat de gent (persones afectades també per càncer) que transiten pels hospitals…
Tot plegat fa de “mirall”, i aquest mirall fa ser molt més conscient de la realitat a la persona que es troba en aquesta situació. No ens ha d’estranyar doncs sentir a aquesta persona més trista, observar-la més làbil, més plorosa, més sensible i amb major percepció de vulnerabilitat….
És un moment de pèrdues: la pèrdua de la salut en primer lloc, la pèrdua de la dinàmica i organització diària en les famílies, la pèrdua o amputació d’alguna part del cos, la pèrdua del cabell, la pèrdua de l’activitat laboral i professional, la pèrdua de diners (doncs l’economia també es repercuteix davant una situació de càncer, etc…).
No ens ha d’incomodar la tristesa, el plor que segueix a tot aquest seguit de pèrdues i canvis que afecten a la persona amb càncer, doncs són tot un seguit d’emocions naturals que presenten les persones davant d’aquestes situacions.
En aquest moment, serà de gran ajut el suport dels iguals i de l’entorn. El contacte amb altres persones afectades i amb les associacions de pacients per una banda, i el foment de les relacions socials dels qui envolten i estimen a la persona, per una altra.
El suport és clau. Sense ell, es pot pujar la muntanya però costa molt més. Amb els “altres”, mentre es puja al cim, la persona amb càncer pot aprendre a fer aturades, a contemplar el paisatge, a sentir el vent en el rostre i a donar-se permís per contactar amb la llum de l’esperança.
Dra. Sònia Fuentes i Sanmartín
Psicòloga Clínica ICO Badalona
Hospital de Mataró