L’oncòleg del Consorci Sanitari de Terrassa, que va participar a la jornada ‘Celebra la vida després del càncer’ de la FECEC, insisteix en la importància de fer activitat física en el abans i el després de la malaltia.
Quines activitats físiques en concret van bé per després del càncer?
Pot semblar estrany però qualsevol activitat física suma i qualsevol activitat física va bé per millorar la qualitat de vida després del càncer. El problema ve quan no sabem quina activitat física s’ha de practicar. Nosaltres sempre recomanem als pacients que es posin en mans de professionals de l’activitat física. Cada pacient és un món, cada pacient té unes seqüeles i cada pacient té un objectiu diferent. Però l’activitat física millora la qualitat de vida i és fonamental per millorar després del càncer.
N’hi ha alguna en concret que puguis recomanar?
En general totes les activitats físiques que podem fer en el nostre dia a dia. Pujar escales, caminar, baixar dues parades abans de l’autobús i anar caminant… Tot això són activitats que podem fer en el nostre dia a dia. A més a més, després també hi ha totes les activitats d’oci com ciclisme, muntanyisme…
Aquestes s’han d’adaptar a cada pacient i després també mencionar les activitats de força per no perdre massa muscular que els professionals també recomanen perquè, d’aquesta manera, tenim un estat físic on propiciem un ambient no adient perquè retorni el càncer. Això és molt important perquè s’està investigant molt. L’activitat física pot fer la funció de prevenció de la recaiguda. Això és molt important.
I del tema de l’alimentació… Més enllà de l’alimentació saludable, s’ha de seguir alguna pauta alimentària més?
Primer de tot, no hi ha dietes anticàncer. Hi ha dietes que et poden ajudar. Però les recomanacions internacionals de l’OMS i associacions de nutricionistes són les més bàsiques. No hi ha cap aliment que sigui miraculós i també és important fer cas a la saviesa popular. Les nostres àvies tenien molta més raó del que nosaltres ens pensem en aquest aspecte de l’alimentació, retornar als orígens dels productes frescos i de proximitat.
Com valores el rol de les entitats que treballen en aquest àmbit?
El rol que fan és fonamental. Quan crees la necessitat sobre el fet que el pacient que ha passat un càncer pot millorar la seva qualitat de vida i ho pot fer amb activitat física o dieta, estàs creant una necessitat de formar gent que pugui ajudar aquests pacients, a les persones que han patit un càncer.
Ara mateix les associacions tenen molt de pes. Per exemple, hi ha associacions americanes que han aconseguit moltes coses. Nosaltres hauríem de conscienciar-nos a fer un model semblant en aquest aspecte pel pes que agafarien les entitats i per poder fer més pressió davant l’administració