Un grup d’investigadors del Vall d’Hebron – Institut d’Oncolgoia (VHIO) han descobert el mecanisme que inhibeix les cèl·lules tumorals latents que causen les recaigudes en pacients aparentment guarits d’alguns càncers. Són cèl·lules que, pel seu estat de latència, no es moren amb els tractaments actuals però que poden ser ‘llavor’ d’un nou càncer o una metàstasi anys després, perquè conserven tota la ‘malignitat’.
Així ho ha explicat Héctor G. Palmer, investigador principal del grup, que ha dit que ja s’havia començat a treballar en el disseny de nous medicaments que podran inhibir aquest factor o mecanisme i, per tant, eliminar també les cèl·lules dorments dins els tumors.
Palmer ha explicat que, encara que un tumor pugui créixer, sempre hi ha unes cèl·lules que no es multipliquen i, per tant, romanen ‘en hibernació’. Són cèl·lules majoritàriament indetectables que es mantenen en l’organisme com si fossin ‘llavor’ i es dispersen per tot de racons del cos.
Per l’investigador, és un comportament ‘aparentment poc important’, però que té importància per la resistència als tractaments que presenten aquestes cèl·lules, perquè actualment tots els medicaments són dissenyats per matar les cèl·lules que es multipliquen de manera ‘incontrolada’.
L’investigador ha destacat que molts pacients han pogut acabar el tractament, però que si alguna cèl·lula latent s’activa és ‘causa o llavor’ perquè, dècades després, es torni a recaure. El projecte doncs, es va fixar l’objectiu de trobar un punt feble per a poder eliminar aquestes cèl·lules latents. Aquest fet ha estat el factor epigenètic anomenat TET2, responsable que cèl·lules tumorals entrin en estat de latència retenint la seva malignitat.
Palmer ha explicat que s’han detectat molts tipus de càncer diferents en què el TET2 és actiu i, per tant, els seus pacients tenen més possibilitats de recaure. Tot i això, considera que són els pacients que més es podran beneficiar dels futurs tractaments que blocaran aquest mecanisme.
L’equip treballa en el disseny d’aquests nous medicaments que podrien beneficiar els pacients de càncer. Per Palmer és un projecte ambiciós que implica que el grup s’embarca en un programa de desenvolupament de fàrmacs, un procés llarg que pot implicar pel cap baix cinc anys de feina.
Així i tot, l’investigador ha destacat que l’estudi publicat a The Journal of Clinical Investigation representa una nova diana terapèutica. La investigació ha estat possible perquè l’Associació Espanyola Contra el Càncer ha donat suport econòmic per a poder desenvolupar el projecte. A banda, hi han intervingut més ajuts que han permès de culminar-lo.