Investigadors espanyols han identificat la implicació de la via de senyalització IRE1-XBP1 en la progressió tumoral produïda per l’acumulació de la proteïna lisil Oxidasa Like-2 (LOXL2) en les cèl·lules tumorals. Aquest descobriment obre noves perspectives en el desenvolupament de teràpies enfront de la metàstasi, responsable de la majoria de morts per càncer.
L’equip d’investigadors està format per investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Alberto Sols (centre mixt UAM-CSIC) i la Fundació MD Anderson de Madrid, i integrat en l’Institut d’Investigació Sanitària IdiPAZ, i en el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa, àrea de Càncer (CIBERONC). L’estudi ha estat publicat a ‘Scientific Reports’.
Perquè les cèl·lules tumorals puguin propagar-se i desenvolupar metàstasi han d’adquirir una sèrie de característiques que els proporcionin la capacitat de disseminar-se per l’organisme i envair òrgans diferents al d’origen. El conjunt de modificacions cel·lulars i moleculars implicades en l’adquisició d’aquestes característiques formen un procés complex que es coneix com ‘Transició Epiteli-Mesènquima’ (TEM), que és un reflex de la capacitat de canvi de les cèl·lules tumorals, denominat plasticitat cel·lular.
Mitjançant experiments duts a terme ‘in vitro’ amb diferents models cel·lulars, el nou estudi demostra que LOXL2 s’acumula en el reticle endoplasmàtic de cèl·lules tumorals agressives i metastàsiques, on interacciona amb HSPA5, “secuestrándola” i, en conseqüència, activant als efectors de UPR.
En particular LOXL2 acumulada en RE activa la via IRE1-XBP1, el que al seu torn promou l’expressió d’una bateria de gens (factors de TEM) necessaris per a la inducció del procés de TEM, responsable en definitiva de l’adquisició de les característiques invasives i metastàsiques.
D’acord amb els autors, la rellevància d’aquestes troballes ve avalada pel fet que en bloquejar l’acció de LOXL2 en la inducció del procés de TEM amb un inhibidor específic de la via IRE1-XBP1, s’evita l’adquisició de les característiques associades a les cèl·lules tumorals més agressives.
L’estudi obre així noves perspectives de tractaments anti-metastàtics mitjançant l’ús d’inhibidors de vies de senyalització activades de manera anòmala en les cèl·lules tumorals per proteïnes com LOXL2. “Indubtablement, són necessaris estudis addicionals per confirmar a curt-mig termini l’aplicació d’aquests resultats a pacients neoplàsics”, conclouen els autors.