Així ho creu la doctora Odile Fernández, que després d’haver superat un gravíssim tumor maligne mitjançant quimioteràpia, canvi de dieta (ideada per ella mateixa) i pràctiques com el ioga, ha escrit tres llibres de receptes de cuina anticàncer.
-Ja van tres llibres amb receptes anticàncer … N’hi haurà més, tenint en compte les gairebé infinites possibilitats que té la cuina?
Ara mateix estic preparant una guia pràctica orientada a malalts oncològics en què es donarà una visió integral del tractament del càncer i es farà especial èmfasi en l’alimentació durant el tractament de càncer per pal·liar efectes secundaris i augmentar la tolerància i l’eficàcia del tractament .
-Al 2010 vostè va patir un càncer d’ovaris amb metàstasis a la vagina, pulmó i ossos. Només hi havia un 5% de possibilitats de viure més de cinc anys, però va superar el tumor en dos mesos i es va quedar embarassada del seu segon fill. Un guionista de Hollywood s’hauria d’esforçar molt per convèncer la gent de què això és possible …
Pot sonar a guió però és així de real. Em van diagnosticar un càncer molt avançat i em van proposar quimioteràpia per intentar frenar el compte enrere, però vaig decidir no quedar-me amb aquesta sentència. Vaig començar la quimioteràpia i complementar el tractament amb alimentació, estils de vida i gestió de les emocions. Va funcionar. El càncer va desaparèixer i després de la quimio em van proposar ampliar el tractament amb la cirurgia i fer cirurgia radical.
-Segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), encara que la causa del càncer d’ovari continua sense conèixer-se, hi ha alguns estudis en què s’indica que una dieta rica en greix i l’exposició al talc són factors de risc. Aquest va ser el seu cas?
El càncer és multifactorial i el d’ovari no només es relaciona amb el talc i la dieta rica en greix, també amb el tabac o l’obesitat. L’exposició al talc només quan era petita a través dels pols de talc usats a la zona genital. Abús del greix poc, ja que mai m’ha agradat la carn, encara que sí els lactis. Sobrepès sí, abans del càncer pesava 15 kg més que ara. Tabac, no fumava, però el meu pare fumava 4 paquets de ducats al dia i jo era fumadora passiva.
-En paral·lel als seus canvis dietètics (vostè explica que va començar a ingerir aliments que frenen les cèl·lules tumorals), va seguir amb el tractament de la quimioteràpia. Per a vostè, quin percentatge de la seva curació hauria d’atribuir a la quimioteràpia? ¿Què li han comentat els oncòlegs?
Mai sabrem quin paper va jugar un o altre factor. Per demostrar el paper que van tenir els dos factors hauríem de ser capaços de reproduir de nou la situació i veure què passa només amb quimio i amb quimio + alimentació + factor mental. És molt difícil fer estudis en què es demostri el paper exacte que juga l’alimentació en el tractament del càncer. En el meu cas, vaig decidir utilitzar tot el que suma i prendre les regnes de la meva salut. He de dir que no vaig seguir cap tractament de suplementació, només alimentació (dissenyat el pla d’alimentació per mi), i gestió de les emocions a través de pràctiques com la meditació, visualització o el ioga.
El fet d’unir la medicina convencional amb els tractaments naturals que han demostrat amb base científica que poden ser d’utilitat al malalt oncològic és ideal al meu entendre. Aquest és el futur en l’abordatge del càncer i és precisament aquest abordatge integratiu el que estan oferint els hospitals pioners en tractament del càncer com el MD Anderson Cancer Center o el Memorial Sloan Kettering Cancer Center. Pel que fa a l’opinió dels meus oncòlegs, un d’ells cada vegada que vaig a revisió em diu que sóc un miracle i jo li dic que sóc un miracle, sí, però un miracle molt currat. Darrere d’aquesta sanació hi ha molta feina personal a través de l’alimentació i gestió de les emocions.
-En la seva condició de metgessa de família, què li diria ara mateix a algú que pateix un tumor maligne, independentment de l’estadi d’aquest tumor?
Que cal mantenir l’esperança; mentre hi ha esperança hi ha vida. El càncer és una oportunitat per valorar el que volem i aprendre a gaudir del dia a dia. Gaudir, viure el present i aprofitar el moment: aquesta ha de ser la màxima del malalt. El futur és incert.
-¿Casos com el seu poden suposar que hi hagi gent que confiï més en un nutricionista que en un oncòleg? Per?
Jo mai he dit a ningú que deixi la quimio i vagi a veure un nutricionista. Crec que cal aprofitar els recursos de la medicina al·lopàtica al màxim i complementar amb tot allò que ens pugui ajudar i s’hagi demostrat que serveix. Sabem que l’alimentació ajuda al malalt amb càncer, que és vital que estigui ben nodrit i pugui tolerar el tractament. Per això, hauria d’haver nutricionistes o metges especialitzats en alimentació i càncer en els serveis d’oncologia. El que no li diria a un malalt amb càncer és “menja el que vulguis ‘. Amb l’evidència que hi ha a dia d’avui, dir-li a un malalt que pot menjar el que li vingui de gust és posar obstacles a la seva curació.
-Suposem que una persona que segueix al peu de la lletra les seves receptes anticàncer li explica que li acaben de diagnosticar-ne un. Com podria afrontar aquesta situació?
‘Les meves receptes anticàncer’ no són fórmules màgiques ni passos estrictes a seguir. No és una dieta, són estils de vida saludables: alimentació sana, no alcohol ni tabac, pràctica d’exercici físic, eliminació de tòxics ambientals (en la mesura del que estigui al nostre abast) i benestar emocional … aquí està el secret per a una vida feliç.
Allò que el lector trobarà són pautes per a una vida sana i amb això intentar prevenir no només el càncer, sinó moltes altres malalties. Us recordo que el càncer és multifactorial i molts factors no depenen directament de nosaltres; per això parlem que 1 de cada 3 càncers es poden prevenir a través de l’alimentació. Això no vol dir que si menges sa et lliuraràs de patir càncer. L’estil de vida que jo proposo no et protegeix de la malaltia si ho segueixes 15 dies, és un estil de vida a seguir durant tota la nostra vida. L’ideal seria que des de petits seguíssim aquestes pautes i amb això probablement disminuiríem les nostres possibilitats de patir càncer, obesitat, diabetis, malalties cardiovasculars, etc.
-¿Som el que mengem, o mengem pel que som?
Segons com mengem el nostre risc d’emmalaltir varia. Si abusem de sucres i refinats tindrem més risc de desenvolupar diabetis i obesitat. Si la nostra dieta és pobra en fibra i rica en carns tindrem més risc de càncer de còlon. Però, per què mengem d’una manera o altra? Per la publicitat de la indústria alimentària que ens fa comprar i menjar allò que a ells li interessa. Encara que sigui a costa de la nostra salut. Si hi hagués més informació sobre alimentació saludable en col·legis, universitat, escoles de pares, etc, tendiríem a triar aliments més sans i deixar de banda aquells que ens perjudiquen.
-Quin seria un bon menú anticàncer d’un dia qualsevol (esmorzar, dinar, sopar)?
El menú anticàncer seria variat i colorit per incloure el màxim de fitoquímics possible. A l’esmorzar començaríem amb un liquat de fruites i vegetals, uns flocs de civada amb llavors i fruits secs i una infusió. A mig dia una amanida multicolor amb una vinagreta d’oli d’oliva verge extra, cúrcuma, pebre i llimona. Com a plat principal, ara que fa fred, un plat de llegums amb abundants vegetals: ceba, all, pastanagues, carbassa, porro, bledes … a la nit podem sopar peix i verdures al vapor amb una salsa d’alvocat o cítrics.
-¿Li agradaria avançar alguna troballa que hagi fet respecte a alguna recepta anticàncer i que encara no hagi fet pública?
Una cosa que pot ser d’utilitat durant la quimio …. Quan estem rebent quimioteràpia el sabor dels aliments canvia i el que és dolç ens pot semblar salat o viceversa. Aquests canvis de sabor fan que el malalt no vulgui menjar i poden portar cap a la desnutrició. Doncs bé, simplement jugant amb la sal marina, el suc de llimona o el xarop d’atzavara o auró podem modificar aquests sabors i fer més desitjables els plats.