En la prevenció del càncer no creu en productes miraculosos, només en un estil de vida saludable. El doctor Carlos González, epidemiòleg de la Unitat de Nutrició i Càncer de l‘Institut Català d’Oncologia, és l’investigador espanyol més prestigiós en estudis que han permès establir una relació directa entre el consum de determinats aliments i la incidència de tumors. Ha estat el coordinador per a Espanya del projecte EPI ((European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition), una iniciativa que va néixer amb l’objectiu d’integrar l’epidemiologia amb les investigacions de laboratori, amb factors genètics i metabòlics, i aprofundir en el coneixement científic de la nutrició i el càncer.
-Vostè Assegura que en la prevenció del càncer, la dieta sí que importa.
-Sí, la dieta sí que importa. Hi ha una aclaparadora evidència que ho demostra. Sense cap dubte.
-L’alimentació, al costat d’altres factors (ambientals, metabòlics i de susceptibilitat genètica) poden afavorir o evitar l’aparició de tumors?
-Exactament. El càncer és una malaltia multicausal, és a dir, no hi ha un sol factor que el produeixi. Diguem que hi ha alguna excepció, per exemple, el mesotelioma pleural, en què l’exposició a l’amiant és, per ara, l’única identificada com a factor causal, però sempre hi ha un conjunt de factors, i entre ells hi ha la dieta. Quan parlem de tumors com el colorectal o el gàstric, a més de l’alimentació té un paper també l’alcohol, el tabac i l’obesitat. Hi ha sempre un conjunt ampli de factors.
-Les fruites i les verdures representen el grup alimentari més important en la protecció contra aquesta malaltia?
-Sí, Hi ha una evidència molt clara que demostra que les fruites i els vegetals aporten una sèrie de compostos antioxidants -polifenoles- que tenen importància en la prevenció del càncer. El que passa és que, el que es veu actualment, és un efecte menor al de fa 30, 40 o 50 anys. Això no vol dir que les fruites i les verdures tinguin avui menys importància que en el passat, sinó que la població consumeix més fruites i vegetals i, per tant, mostrar les diferències entre els que consumeixen i no consumeixen és més difícil per a un professional. En epidemiologia sempre fem un contrast entre els que estan exposats i els que no. Si tots estan exposats, l’efecte no s’observa.
-Per tant, és recomanable ingerir fibra dietètica.
-Hi Ha una evidència incontrastable sobre el fet que la fibra dietètica redueix el reg de càncer colorectal. Això està ja acceptat en la comunitat científica internacional.
-Existeixen aliments ‘miraculosos’ contra el càncer?
-No, Miracles no n’hi ha cap. En el món de la nutrició hi ha xarlatans de fira que, a partir d’un estudi, plantegen que pot haver aliments o compostos amb efectes miraculosos, però no, no hi ha miracles.
-Ni les crucíferes (bròquil, col, coliflor etc.,)?
-Les crucíferes tenen uns compostos beneficiosos que es diuen glucosinolats, però, comparativament, no hi ha uns vegetals que tinguin més efectes que altres, en general. Per això aconsellem ingerir una quantitat important de fruites i vegetals diferents, perquè uns tenen més efectes sobre uns tumors i altres, sobre altres. L’important és una dieta saludable i variada.
-Les carns vermelles i els embotits són potencialment cancerígens?
-Sobre aquests aliments també hi ha una evidència incontrastable, i és que les carns vermelles augmenten el risc del càncer colorectal i probablement també el gàstric -de la porció distal- i el d’esòfag. El mateix passa amb les carns preservades. En aquest sentit, és important destacar que no aconsellem suprimir completament el consum de carns vermelles, perquè aporten ferro, vitamines i compostos que, des del punt de vista de la nutrició, són favorables. Però sí que cal reduir la quantitat d’ingesta a una mitjana, més o menys, de 70 grams diaris, que representarien uns 500 grams a la setmana. En la dieta espanyola estem observant una mitjana d’ingesta de gairebé 250 grams diaris per persona, la qual cosa representa que s’està multiplicant per tres o quatre del fet recomanable.
-Hi ha consens pel que fa al consum de làctics?
-Els lactis han estat aliments controvertits perquè, amb relació al càncer, hi ha una evidència prou sòlida que mostra que poden reduir el risc de càncer colorectal, però, d’altra banda, també hi ha evidències consistents que constaten que pot augmentar el risc de càncer de pròstata. En les dones, això no seria un problema, però en els homes, un consum elevat de lactis pot reduir el risc d’un tumor però augmentar el d’un altre. Per tant, no hi ha una política clara de consens pel que fa a recomanació. Però sí aconsellem un consum moderat de lactis, fonamentalment amb poc contingut en greix -llet desnatada- i sal.
-El 90% dels tumors està desencadenat per causes externes, i només entre el 5% i el 10% és hereditari.
-Quan parlem d’hereditari ens referim a mutacions elevades que es transmeten i que tenen el que nosaltres anomenem una “alta penetració ‘. És a dir, que una mutació heretada en aquest sentit porta a una probabilitat molt alta de patir un càncer. Per exemple, en el tumor de mama, les dones amb una mutació dels gens BRCA 1 o BRCA 2 tenen una alta probabilitat de tenir càncer -o les descendents- però, d’altra banda, la susceptibilitat genètica també és heretada, encara que aquesta, per si mateixa, no genera un tumor; és a dir, si els factors ambientals no juguen un paper, no hi ha càncer.
-Si el càncer en un alt percentatge està associat a factors ambientals, es pot prevenir si es modifiquen aquests factors?
-Quan parlem de factors ambientals, ho fem en un sentit ampli, perquè de vegades es fa referència només a la contaminació atmosfèrica. Factor ambiental és el que no és hereditari. I entre aquests factors ambientals, el més important és el paper que juga l’estil de vida: l’alimentació, el consum de tabac, l’alcohol, l’activitat física, l’obesitat, les infeccions -el càncer de cèrvix està provocat pel virus de la papil·loma i el de fetge pel virus de la hepatitis- o les radiacions solars, que provoquen càncer de pell. Aquest 90% està principalment associat a aquest tipus d’exposicions.
-Les variacions en la incidència d’aquesta patologia d’unes regions a unes altres es deu, en conseqüència, a causes dietètiques i ambientals.
-Sí, és clar. És així. Hi ha evidències clares en la població emigrant. Per exemple, a l’Iran el càncer de mama i el colorectal té una incidència molt baixa, però quan aquesta població iraniana fixa la seva residència a Canadà, després de molts anys augmenta -en ells o les seves descendents- la prevalença de càncer colorectal i de mama en taxes similars als canadencs. I el que ha canviat en aquesta població en 20 o 30 anys no són els gens -que sí es modifiquen en 200 o 300 anys- sinó l’estil de vida.
-L’obesitat és un factor de risc rellevant.
-Totalment demostrat, i com un dels factors més importants. Probablement, el 15% dels càncers està associat a l’obesitat.
-Són fiables totes les recomanacions alimentàries que es fan?
-Hi ha molts interessos econòmics, perquè qualsevol recomanació pot afectar sectors de l’economia, a productors, etc. En relació a l’obesitat, la causa més important és el consum de Coca-Cola i la gasosa amb alt contingut en sucre.
-I és cert que el sucre alimenta les cèl·lules cancerígenes?
-Sí, és cert. Sucre cal ingerir el menys possible, i si es consumeix, ha de ser negre, no refinat.
-Quina és la seva opinió sobre la ingesta de suplements vitamínics?
-No s’aconsellen per a res. En els antioxidants hi ha una evidència claríssima que en lloc de produir un benefici, produeixen un risc. Quan una persona que té un nivell d’antioxidants normals per la dieta ingereix suplements amb més antioxidants, en lloc d’actuar com antioxidants ho fan com a oxidants.
-Creu que en un futur pròxim es podrà trobar un tractament que curi la totalitat dels tumors?
-No, primer perquè el càncer com a tal no existeix. El càncer són 20 malalties diferents que afecten diferents òrgans per mecanismes diferents i associats a factors també diferents. Es pot trobar, potser, la curació d’un tumor, però aquí també hi ha interessos professionals que venen fum. Des de fa 15 o 20 anys ens vénen parlant de la medicina personalitzada, genètica, que diuen que curarà el càncer, però els avenços que s’han fet en aquest sentit són, per desgràcia, molt pocs. La millor forma de reduir el risc de càncer és incidir sobre l’estil de vida, però com això no patenta, doncs diguem que els laboratoris no tenen interès en això.