Com neix el projecte?
[Bàrbara] Tinc un centre de bellesa i vaig fer una especialitat d’estètica oncològica. Parlant amb la Gemma, que és fotògrafa, vam pensar que seria bonic fer alguna cosa amb gent que ha tingut càncer. Tot ha vingut d’una conversa espontània. [Gemma] Vam contactar amb la Vanessa Nueda, del blog El Crep de mi Vida , que va buscar les persones que han tingut un càncer de pit i que són les que s’han posat davant la càmera. Per exemple, hem fotografiat dues germanes amb el seu pare. També hem fotografiat tieta i neboda. El factor genètic és molt important. Són sis models, quatre dones i dos homes.
Quina va ser la reacció?
[Bàrbara] Va ser una predisposició total. El dia de la sessió fotogràfica es van combinar moltes emocions i molt d’humor. [Gemma] Van venir a la sessió amb voluntat de normalitzar-ho. I no només dones. Per als homes era important també recordar que tenen càncer de pit. El càncer no té gènere . Quan vaig fotografiar el pare amb les filles, ell no havia vist les cicatrius d’elles, i va ser un moment emocionalment intens.
Són sessions fotogràfiques especials.
[Gemma] L’estudi el tinc en una masia a Llagostera i es van propiciar converses, històries compartides; es va establir un vincle molt bonic. És l’actitud d’elles, que ho van desdramatitzar.
L’objectiu de les fotografies dieu que és trencar tabús, normalitzar les cicatrius, sense el prejudici de la mirada
[Gemma] Exacte. Si una dona ha fet topless, doncs que després del càncer en pugui continuar fent. El dia de la presentació va ser un dia molt important per a elles, d’apoderament.
Han apostat per un ‘boudoir’?
[Bàrbara] No estava plantejat però sí que al final té un punt de sensualitat; volíem fotos elegants. La idea és transmetre que després del càncer no has de deixar de banda la teva part més femenina. Continues sent bonica. L’autoestima queda molt malmesa com a dona.
La bellesa de la cicatriu.
[Bàrbara] Veig bellesa a molts llocs, persones i actituds. En aquestes fotos hi veig bellesa, força interior, valentia; tothom ha de trobar la seva bellesa. No ens guiem pels estereotips. [Gemma] Faig sessions d’embarassades, de famílies i també he fotografiat nens amb autisme. Estic tipa de campanyes com les del dia de la mare, amb fotos on no es veu la realitat de la mare i tot és perfecte i ideal. Tinc una discapacitat que m’afecta la mobilitat i vull donar protagonisme fotografiant gent que trenca els estereotips normatius que ens arriben de les revistes.
Cal educar la mirada amb aquest tipus de fotos? Són nus, pits amb mastectomies.
[Bàrbara] Sabem que hi ha persones a qui no els agradaria veure-les: no només pits amb càncer, sinó pits simplement. La dona sempre està al punt de mira. Volem conscienciar de la realitat; tots tenim gent propera que ho ha passat. Són efectes secundaris que hem de tenir assumits. Crec que pot ajudar moltes persones. A mi, com a dona, m’ha ajudat moltíssim. No era la primera vegada que veia una mastectomia; hi he treballat arran de les pràctiques d’estètica oncològica. Però m’ha canviat molt el xip. Són fotos que impacten però reals; hem fet visible el que queda invisible del càncer. Estem acostumats a veure noies sense cabells, pestanyes o celles. És bo que la gent sàpiga que això passa.
Els pits són transgressió?
[Gemma] Faig fotografies d’embarassades i encara que l’angle sigui de perfil i els pits es mig tapin o l’abraci el company, hi ha gent a qui no li agraden. El tema del nu genera prejudicis.
Quin és el recorregut d’aquestes fotos? On es poden veure?
[Gemma] La idea és fer accions solidàries i mostrar-les en alguna entitat o centre interessat a exposar-les i conscienciar. Un ginecòleg ens
va demanar tenir-ne a la seva consulta; no tot són peuets de nadons. Són fotos boniques de conseqüències reals. S’ha de normalitzar.
[Bàrbara] Quan vam fer la inauguració al meu saló de bellesa, les ajudes van anar al blog de la Vanessa, a l’institut d’investigació. Al saló tinc un aparador d’oncològica. Normalment els senyors no s’aturaven a observar. Des que hi tinc la foto de la campanya, on es veu una dona ensenyant els pits, molts homes s’hi aturen. Em fa reflexionar sobre quin efecte estem generant. Tenen els estereotips de pits femenins molt marcats.
Quin és el treball d’estètica oncològica?
[Bàrbara]Hi ha una sèrie de protocols especials que s’apliquen per minimitzar i pal·liar els efectes secundaris dels tractaments mèdics que són tan agressius per la pell… els protocols estan creats especialment per aquests casos d’extrema sensibilitat. Són tractaments corporals, facials, del cuir del cabell, manicura, com es poden maquillar, massatges als pits.