Begoña Meruelo és voluntària domiciliària de la Fundació Enriqueta Villavecchia
El voluntari domiciliari oncològic és aquell que fa tasques d’acompanyament, d’entreteniment i de suport lúdic i educatiu a les persones malaltes en les llargues estades al domicili. El voluntari facilita possibles estones de respir als familiars i donen suport o entreteniment als malalts de càncer amb ajuts per afavorir la seva autonomia.
Tots aquests voluntaris contribueixen a una causa: la dels nens, joves o adults que pateixen malalties oncològiques i hematològiques i la de les seves famílies. Begoña Meruelo és una d’aquestes voluntàries: “La nostra feina, quan anem per les cases, és estar, escoltar i estar a la disposició d’aquestes persones”.
Ella, pertany a la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia i com la resta de persones que es dediquen al voluntariat domiciliari, ofereix el seu temps, i el seu impuls solidari, en benefici de l’entitat i dels nens i joves amb malalties de llarga durada.
Meruelo desenvolupa la seva funció anant al domicili de les persones malaltes. Realitza tasques d’acompanyament i suport i col·labora en l’animació i l’entreteniment de les persones de la casa i, en alguns casos, les ajuda a fer petites gestions. En el seu cas l’acompanyament és a adolescents i joves que pateixen altres malalties, de llarga evolució, malalties cròniques, i que es troben en situacions de dificultat i greus mancances.
“Aquests nens el que volen és jugar. Jugar, saltar… que tu facis tot allò que ells volen”, diu Meruelo. Afegeix: “He tingut oportunitat de passar-ho molt bé. M’he trobat amb nens i nenes que m’han ensenyat ballet, m’han ensenyat a cantar amb anglès…”.
Els voluntaris domiciliaris realitzen diferents activitats adaptades a la situació de l’infant. D’aquesta manera el nen pot disposar d’una estona de diversió i els familiars també poden descansar. Sovint, explica Meruelo, les famílies que cuiden els seus fills malalts estan sobrecarregades per la gran responsabilitat que tenen.
És per això que la voluntària recorda el primer cas que va tenir. “Era una mare que quan ens va anar coneixent i ja ens havia agafat confiança, ens deixava a casa per anar a aprendre sevillanes. És bonic, no, que una mare et deixi el seu fill per anar-se’n a aprendre sevillanes? Ho necessitava. És bonic”.
Què t’aporta ser voluntària?
Segons Meruelo ser voluntària li ha permès conèixer una realitat que li era desconeguda. “He conegut pares i mares que m’han donat unes lliçons exemplars. I això m’ha ajudat a créixer com a persona. També he conegut companys fantàstics i hem passat moments molt bonics tots junts”, diu la voluntària.
Meruelo assenyala que la Fundacio Enriqueta Villavecchia cuida molt els voluntaris i això fa que un se senti més valorat. “Ens preparen, ens donen formació, i això també et dóna recursos que després pots aplicar en els acompanyaments”.
“Ser voluntària m’ha ajudat a saber que sóc afortunada i a adonar-me d’això. No només saber que sóc afortunada sinó sentir-ho de veritat. Saber escoltar, respectar i no jutjar. Tot això m’ha ajudat molt com a persona”, destaca la voluntària.
Comparteix la teva experiència com a voluntari. Deixa’ns el teu comentari!
Vols ser voluntari? Contacta amb nosaltres i t’informarem de totes les opcions que tens.